Administracions

La UdG no recorrerà contra la sentència d’un concurs

La Universitat de Girona (UdG) no recorrerà contra la sentència del contenciós administratiu que declara nul el concurs públic d’una plaça d’investigador en un grup de recerca. El rector, Quim Salvi, va destacar ahir que la sentència no posa en qüestió la tramitació, sinó la no paritat del tribunal del concurs, que caldrà repetir. Pel rector, aquesta sentència ofereix una “oportunitat per fer les coses encara millor”, però nega que el concurs tingués “un tracte discriminatori”. El cas va sortir a la llum després que la investigadora del departament de biotecnologia, Eva Bussalleu, que aspirava a la plaça, denunciés haver estat objecte d’assetjament laboral i discriminació pels seus companys i presentés un contenciós per impugnar el concurs.

El jutjat contenciós administratiu de Girona ha declarat, segons s’ha fet públic aquesta setmana, nul el concurs públic per cobrir la plaça d’un grup de recerca en biotecnologia de la Universitat de Girona (UdG). La demanda la va interposar la docent i investigadora Eva Bussalleu, que des de feia disset anys ocupava en interinatge la plaça que es va posar a concurs. Bussalleu va ser acomiadada perquè no va guanyar. La investigadora volia acreditar que va perdre el concurs perquè no es va respectar la legalitat, deixar sense efecte la resolució del rector, Quim Salvi, i que, per tant, es restituïssin els seus drets.La sentència declara ara nul el concurs perquè en la composició del tribunal no es va respectar el principi de paritat. El jutge obliga la UdG a repetir-lo, la qual cosa inclouria la redacció de les bases –una facultat del tribunal o la comissió, ara anul·lats–. La sentència, però, no és ferma i s’hi pot recórrer en contra. Des del rectorat de la UdG no és volen fer declaracions perquè “abans cal estudiar la sentència en profunditat”. La investigadora, però, encara té una segona denúncia pendent de judici en què demana que declarin també nul precisament el seu acomiadament.L’advocat de la demandant, Ricard Reynes, explica que, si bé la sentència té en compte un tema formal, com és la no paritat dels membres del tribunal del concurs, el jutjat fa una lectura sobre un tema que és rellevant i actual perquè té molt a veure en la igualtat entre homes i dones. A més, en la sentència, el jutge té en compte, segons Reynes, la doctrina del Tribunal Suprem. El cas de Bussalleu és molt complex perquè engloba molts fronts, que van des de la temàtica laboral fins a l’assetjament laboral. El possible assetjament laboral es va denunciar públicament el març del 2020 en un fil a Twitter, on la investigadora explicava la seva situació, donant-ne detalls, com ara que la tensa situació li va provocar problemes d’estrès i de salut durant l’embaràs. El tracte comportava, segons va dir, que el director del grup de recerca i un company no li dirigissin la paraula i no li facilitessin recursos ni informació. Segons la investigadora, aquesta situació no era nova, sinó que es va repetir durant molts anys de treball; entre altres coses li van bloquejar que se li pagués el vol i la inscripció en congressos, cosa que va provocar que hagués d’assumir-ne el cost.El desembre passat, la secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat es va comprometre a fer una mediació en el cas d’Eva Bussalleu. Es van reunir ahir amb Maria Victòria Girona, directora general d’Universitats, a qui van exposar la seva situació i van demanar mediació amb la UdG. Per la seva part, i després d’una jornada de protesta a la UdG; Joan Andreu Mayugo, vicerector de personal,es va comprometre a traslladar al rector la voluntat de fer una reunió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.