Insten el govern a fer un estudi de viabilitat del tren de la Costa Brava

El Parlament de Catalunya instarà el govern de la Generalitat a iniciar un estudi de viabilitat del projecte de tren tramvia de la Costa Brava, que promou l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). La plataforma té el suport polític d’En Comú Podem, que ara ha portat la qüestió al Parlament de Catalunya. La cambra ha aprovat la moció presentada per En Comú Podem, amb les úniques abstencions de Ciutadans i Vox.

El projecte preveu dotar d’una infraestructura ferroviària per unir, amb un esquema circular, els municipis que envolten el massís de les Gavarres, a més de possibles ramals. La moció d’En Comú Podem està lligada al model i a les prioritats en matèria d’infraestructures de mobilitat a Catalunya. El diputat d’En Comú Podem Marc Parés entén que aquest és un projecte necessari perquè millora la connexió entre municipis i també amb Barcelona.

L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) ha rescatat la idea d’una línia de tren lleuger –un tramvia que pugui circular per vies convencionals– per millorar la connexió dels municipis de la Costa Brava. La plataforma ho ha recuperat ara per reivindicar-lo –aprofitant que el 2021 és l’Any Europeu del Ferrocarril–. El tren connectaria la Costa Brava amb l’aeroport i Girona. Tindria dues antenes des de la línia d’Adif a Riudellots i Flaçà que enllaçarien municipis com ara Cassà, Llagostera i Sant Feliu, d’una banda, i la Bisbal i Palafrugell, de l’altra. L’anella pel litoral també hauria de tancar-se, finalment, per Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós.

El projecte seria del tipus tram-tren; és a dir, funcionaria com a tren entre municipis i es convertiria en tramvia en entrar a les àrees urbanes. La proposta parteix de l’estudi presentat per la Diputació a finals del 2008, rebut de bon ull per molts alcaldes d’aleshores, però amb fredor pels responsables de Territori de l’època –Manel Nadal, llavors secretari de Mobilitat, n’ajornava el debat amb un horitzó de cinquanta anys–. Però ja ha passat una dècada, i tenint en compte els costos actuals previstos de construcció, l’enginyer Pau Noy, fundador de l’entitat, situa la inversió entre “els 600 i els 700 milions d’euros”.