Un laboratori de ciutat

El Citilab s'ha integrat bé, més que no s'esperaven, segons explica el director, Vicenç Badenes. Ha arribat als 2.300 socis sense haver fet cap gran campanya publicitària. En aquest cas, ha funcionat el boca-orella. El centre es troba a cavall entre Cornellà i Sant Joan Despí, i s'hi pot arribar fàcilment amb transport públic. Badenes afirma que ha rebut la visita de veïns de tot el Baix Llobregat i de Barcelona, i que diverses institucions de l'Estat i de l'estranger s'han interessat pel nou equipament. Els responsables del Citilab són conscients que no és un «equipament neutre» i, per tant, la seva implantació té un impacte en l'entorn perquè és un equipament innovador i únic, de moment, a tot l'Estat.

El Citilab forma part de la xarxa de living labs europeus. Un dels portaveus del centre destaca la singularitat del centre de Cornellà, i comenta que, durant aquests catorze mesos de trajectòria, han passat per les instal·lacions personalitats com ara el president de la Generalitat, José Montilla, la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i el president de Mozilla Foundation, John Lilly.

A banda dels projectes d'innovació, al Citilab se celebren jornades de treball i congressos. En el darrer any ha estat la seu de la primera Universitat d'Estiu de les Dones, del First Lego League i de la primera Jornada d'Internet Social. Al Citilab, la universitat també hi té un espai propi. Segons Badenes, més de cinquanta investigadors hi treballen. Fan docència a la universitat i recerca a l'equipament del Baix Llobregat. Són, per exemple, enginyers, informàtics, antropòlegs o físics.

A la primera planta del Citilab hi ha l'àrea d'empreses i entitats. Ara n'hi ha tretze: Eyeos, Abiquo, Betasystem, Cr3a't, Observatori Cibersociedad, Kpacita, Fundació I2cat, Green Telecom, Symmetric, Drupal, Cornellanet, Tractis i Multitouch Barcelona. Un dels requisits que posa el Citilab per oferir un espai a les empreses és que la tasca que desenvolupin en el camp de les noves tecnologies tingui impacte social.

Eyeos, per exemple, col·labora amb el Departament d'Educació. En concret, Eyeos és un projecte de programari lliure que desenvolupa el sistema operatiu de Cloud Computing. Està pensat perquè pugui ser utilitzat des de qualsevol lloc. Pau Garcia, un dels impulsors del projecte, recorda que l'empresa va començar en un despatx d'Olesa de Montserrat. L'espai al Citilab els va permetre créixer i donar-se a conèixer en diferents àmbits relacionats amb la innovació tecnològica. La primera versió del programa va ser publicat l'agost del 2005. Ara, acaben de presentar-lo al Cloud Computing Expo, que s'ha celebrat a Nova York.

L'espai per a empreses està obert tots els dies de l'any. Disposen de diversos despatxos i espais de reunió, i normalment participen en els actes que se celebren al Citilab.

Convertir Can Suris, una antiga fàbrica del segle XIX, en un edifici digital no va ser una tasca gens fàcil. Es va haver de reconstruir en cinc anys l'equipament mantenint l'estructura de la fàbrica tèxtil modernista construïda l'any 1897 i inclosa en el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Cornellà. Es va decidir utilitzar maó i mantenir altres elements característics com el sostre de volta catalana, una coberta de dos aiguavessos, una estructura porticada de pilars de fosa i una xemeneia.

Tot i que des de l'exterior el Citilab pot semblar un edifici normal, es pot considerar un edifici intel·ligent adequat a la innovació tecnològica amb diversos laboratoris en què, com diuen els responsables del centre, no calen bates blanques per innovar en les noves tecnologies amb la col·laboració de la ciutadania.

A la primera planta hi ha un espai obert al públic amb un centenar d'ordinadors portàtils que ofereix connexió lliure. Al costat hi ha diferents laboratoris on es fan alguns dels tallers. A la segona planta hi ha dues aules amb eines digitals com pissarres, l'espai per a les empreses –amb despatxos i sales de reunió– i un espai per als gestors del centre. L'última planta està en obres. Es vol crear un laboratori d'imatge multimèdia.

No és un simple curs d'informàtica per a gent gran. Tampoc es tracta d'anar a passar l'estona amb els amics davant de l'ordinador. El Senior Lab és un projecte ambiciós que «promou la integració de les persones grans a les noves tecnologies amb l'objectiu d'innovar i millorar la seva qualitat de vida», com explica la coordinadora Maria Rosa Casanovas. «Som investigadors sèniors», asseguren els companys de taula i de grup d'Alícia Eastway. La dona és la portaveu de l'equip que «investiga» les escoles del franquisme a partir de les seves experiències i de la recerca a internet. «Volem plasmar, per exemple, les diferències entre l'escola pública i la privada a partir de la dècada dels quaranta», comenta. Aquest és un dels projectes de recuperació digital del patrimoni històric que estan elaborant veïns d'entre 55 i 87 anys del Baix Llobregat al Citilab. Els responsables del centre tenen molt clar que les persones grans són una part de la història de les ciutats que no poden quedar aïllades del procés de construcció de la societat del coneixement.

Entrar al Senior Lab té com a traducció posar-se al dia en les noves tecnologies, ja que aprenen a utilitzar l'ordinador i internet, a registrar imatges i so i a fer un bloc. Aquestes tècniques es converteixen en una eina a les mans de la gent gran per recuperar la seva memòria. El grup d'Eastway qualifica el programa «d'una bona oportunitat» per «continuar aprenent» i sentir-se integrats en una nova societat que gira al voltant de les noves tecnologies. Es reuneixen dues tardes per setmana en una àmplia aula de la segona planta del Citilab equipada amb ordinadors portàtils. Tenen el suport d'un equip de professionals que els ensenyen a utilitzar les noves tecnologies i els guien en els projectes. Casanovas explica que, a partir de l'experiència, s'està plantejant crear un espai de memòria per al Baix Llobregat. «No ens fixem cap límit», hi afegeix la coordinadora. Ja han passat pel projecte una cinquantena de persones. Els que hi participen ara tenen molt clar que no l'abandonaran i que aprofitaran l'experiència per deixar clar que encara tenen molt a dir. «Podrem mostrar la nostra feina a fills i néts i demostrar que nosaltres també podem utilitzar les noves tecnologies», afirma una de les companyes d'Eastway.

El professor Joan Güell ho té clar: «Intentem que els nens aprenguin a programar des de molt petits.» Ho fan mitjançant l'Scratch, un programa de fàcil accés, creat al Massachusetts Institute of Technology per ajudar nens d'entre 7 i 16 anys a aprendre a programar de maneta intuïtiva. L'Scratch s'utilitza a tot el món, com explica Güell. De fet, existeixen escoles d'aquest entorn educatiu al Japó, Corea, Colòmbia, Alemanya i els Estats Units. Al Citilab, l'any passat van començar a oferir-ne el taller. Els responsables han volgut des del principi ensenyar a programar a persones de diferents edats a través de programes fets a mida. L'experiència se segueix amb un grupet de nens que, asseguts davant d'ordinadors portàtils, van complint les indicacions que dóna el professor. «Es tracta de parlar amb les màquines», assegura Güell, que recorda que programar és «com donar una recepta».

Els nens s'ho passen bé al taller perquè, «amb una mica de pràctica», comencen a veure resultats. El funcionament és semblant al del Tetrix. Els resultats poden ser molt diversos: des d'un joc en forma de laberint fins a un partit de ping-pong passant per una aula amb objectes que es mouen. L'objectiu del Citilab és promoure l'ús de l'Scractch a les escoles de tot Catalunya. Té, a més, una relació molt estreta amb les escoles de Cornellà i Sant Joan Despí. El laboratori digital de Cornellà es prepara per celebrar el proper 16 de maig el dia internacional de l'Scratch. A partir de les deu del matí, es faran tallers per a nens i adults que vulguin conèixer el programa.