ROC MUÑOZ
ALCALDE DE LA CANONJA (PSC)
“Aquí la il·lusió ha pogut més que les dificultats”
L'alcalde del nou municipi lamenta que la legislació compliqui l'apropament efectiu de l'administració a la ciutadania
El nucli recuperarà els serveis progressivament
La Canonja ha culminat aquesta tardor el procés de recuperació de la municipalitat, que va perdre en annexionar-se a Tarragona l'any 1965. L'aprovació d'una llei específica al Parlament de Catalunya, el passat 15 d'abril, ho ha fet possible.
Durant tot aquest procés, no ha arribat mai a dubtar que arribaríem a aquest punt?
El procés ha estat una línia que ara es veu molt recta i directa, però que ha tingut molts alts i baixos, i molt accentuats. Hi ha hagut més d'un moment de dubte, sí. Sobretot quan la cosa ja estava a la Generalitat i anava passant el temps. Quan la comissió jurídica i la territorial van denegar la segregació va ser el moment més dur.
La Canonja incomplia la llei per ser municipi, de fet.
N'érem perfectament conscients, i això s'afegia als dubtes i a la necessitat de carregar-te d'arguments. És curiós que les administracions sempre parlen de fer més propera la gestió al ciutadà però les lleis diuen just el contrari. Em fa gràcia després quan es parla desafecció política; potser ens hauríem de plantejar estalviar en altres temes i permetre una política municipal propera.
El municipi neix en un dels moments més complicats per a l'administració local.
És cert que econòmicament les administracions locals estan molt ofegades i que sembla que formar part d'un Ajuntament sigui una croada. Però en el nostre cas la il·lusió supera les dificultats. Per a nosaltres sempre ha estat més important ser que pensar en els problemes. A més, en principi comptarem amb un pressupost suficient, que també és una tranquil·litat.
Però trigaran quinze anys a percebre els impostos que els corresponen de la indústria química. No es farà massa llarg?
El temps passa molt de pressa! Segurament no ho veuré jo com a alcalde, però també pot ser que la Canonja liquidi abans d'hora el repartiment amb Tarragona.
Alguns veïns potser no entenen haver de compartir aquests ingressos amb Tarragona.
Hem de compartir perquè nosaltres, en certa forma, als anys seixanta ens vam vendre el poble. És cert que hi havia el franquisme, però si l'alcalde de llavors s'hagués lligat amb la bandera del poble, algú es creu que això hauria passat?
Altres municipis annexionats pel franquisme, com Salt, van recuperar la municipalitat molt abans.
Ells van poder perquè llavors la llei no incloïa les restriccions actuals. Aquí vam viure uns anys foscos, no hi havia moviment reivindicatiu, i per això no ens hi vam sumar. Quan tot va arrencar vam demanar consell a l'advocat Gallego, que va dur la segregació de Salou, i ens va recomanar optar per una altra via que no fos la segregació. Va dir que Tarragona mai no ho permetria.
Doncs es va equivocar.
Bé, Tarragona s'hi va avenir per unes altres circumstàncies, que no seré jo qui ara entri a concretar.
Hi ha més pressió ara a l'Ajuntament? Ja no poden donar la culpa a Tarragona..
Hem utilitzat molt poc aquest recurs, ni tan sols emocionalment. Si donàvem la culpa a Tarragona, corríem el risc que el veí acabés entenent que els seus problemes on els havia de plantejar era a Tarragona, i sobretot tenint un Ajuntament tan dèbil com el que hi havia aquí. Per això, sempre hem volgut que la gent sàpiga que aquí tenien el seu interlocutor, que l'escoltaria, li donaria la raó o li diria que no la té quan calgués.
En els propers mesos crearan una mancomunitat de serveis amb Tarragona. L'objectiu és mantenir-la a llarg termini?
La intenció és que la Canonja vagi recuperant progressivament els seus serveis i gestionant-los ella mateixa. De fet, la mancomunitat s'ha acordat sobretot per gestionar la recaptació d'impostos. Tenia el mateix cost per a nosaltres que contractar Base de la Diputació i a Tarragona ja tenien l'estructura feta.
Tenen por de quedar al mig de la batalla dialèctica entre Tarragona i Reus?
No farem pas de mitjancers. És que és un tema tan artificial que fins i tot arriba a ser ridícul. El que cal és definir el paper de cadascú i a partir d'aquí treballar pel Camp de Tarragona. Nosaltres tindrem una comunicació fluïda amb els nostres veïns, sigui Tarragona, Reus o Vila-seca.