CiU presidirà per primer cop les quatre diputacions

Les eleccions municipals del 2011 passaran a la història per la pèrdua de poder del PSC en un àmbit que fins ara li era tan propici com són els ajuntaments de l'àrea metropolitana. Un dels efectes també és, per primera vegada, el canvi de color polític a la presidència de la Diputació de Barcelona, que passarà a les mans de CiU gràcies als 20 diputats –quatre més que fins ara amb els que esgarrapa a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada i Mataró– resultants dels 1.278 regidors a la demarcació, per sobre dels 1.169 dels socialistes, que de 25 representants passen a 19. Això no equival a tenir-hi garantida la presidència, ja que l'aritmètica sempre hi té la darrera paraula –només cal veure com ERC governa a Lleida i Girona des del 2007 gràcies als pactes amb el PSC–, però en aquest cas és poc probable; els socialistes haurien de pactar amb el PP, ja que un hipotètic tripartit a l'ens municipalista, amb ERC i ICV-EUiA, no seria suficient si els populars donessin suport als nacionalistes. El líder del grup municipal de CiU a Terrassa, Josep Rull, diu que “sembla que sí”, que la federació presidirà la Diputació barcelonina. Seguint la tradició d'atorgar la presidència al representant d'alguna ciutat gran –Terrassa, de fet, ja la va tenir amb el socialista Manuel Royes–, el de Rull és un dels noms que entra en les travesses. Ell mateix assenyala que no li n'han dit res, però també té clar que “Terrassa ha estat el segon municipi amb més vots per a CiU en aquestes municipals”. Amb més de 17.000, està al davant de les localitats més grans, com són Badalona i l'Hospitalet de Llobregat, així com de la veïna Sabadell. Sigui com sigui, la federació no té previst prendre cap decisió fins la setmana que ve.

L'estructura actual de la Diputació no és gaire generosa amb CiU, ja que el PSC, a més de la presidència, en controla la primera i la quarta vicepresidència, amb la segona per a ICV-EUiA i la tercera per a ERC. El primer nom convergent el trobem en la cinquena, amb l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, que acaba de guanyar les eleccions municipals i que ja va rellevar a l'ens municipalista el seu antecessor a la població vallesana, Lluís Recoder.

En el cas de Rull, que acaba d'aconseguir nou regidors a Terrassa i s'apropa al PSC (11), ja entrava en les travesses per ser conseller d'Artur Mas, però la federació va apostar pel parlamentari per assaltar el feu vallesà. Uns altres noms que ara ocupen llocs destacats a la Diputació són el representant a la junta de portaveus Jaume Ciurana, el regidor a Sabadell Carles Rossinyol i el badaloní Ferran Falcó.

Sigui qui sigui el president, ho continuarà sent de la Diputació, tot i que el canvi al model de vegueries s'havia arribat a preveure per després de les municipals. El govern, però, va decidir modificar la llei i no canviar, de moment, el nom de l'ens pel de consell de vegueries. En tot cas, tan sols hauria estat això, i no un canvi real de model –no es podrien modificar els límits territorials amb Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Catalunya Central–, ja que no ha canviat la normativa estatal i CiU va votar en contra del que havia aprovat el tripartit. Artur Mas té clar que és una discussió que, parafrasejant Pujol, ara no toca.