badalona
El pressupost de la Generalitat ignora les escoles pendents de fer
Als comptes del 2011 no hi ha partides per construir els centres promesos, que hauran d'esperar que l'economia millori La inversió a la comarca cau en picat, i amb prou feines supera els 30 milions
La incertesa de les últimes setmanes feia presagiar el pitjor i finalment s'han acomplert aquests auguris. Pel que fa a les inversions que la Generalitat es compromet a tirar endavant a Badalona, enguany en el projecte de pressupost no hi apareix cap de les inversions en centres educatius que l'anterior tripartit català havia previst fer. I, de fet, el Departament d'Ensenyament ha confirmat que tota inversió que no estigui prevista en el pressupost del 2011 no es durà a terme, cosa que significa que la construcció de les escoles Bufalà II i Montigalà, així com l'ampliació de la nova escola de Ca l'Arnús, haurà d'esperar que les arques de la Generalitat millorin, segons fonts del departament, que eviten establir un calendari aproximat per a la projecció d'aquests equipaments. De fet, en lloc dels gairebé deu milions d'euros que costa fer aquestes tres actuacions –que després d'un any de retard s'havien d'estrenar el curs que ve–, en el capítol d'inversions educatives a Badalona per a aquests centres només figuren partides menors en concepte de despeses notarials i de registre de la propietat, així com 44.000 euros per col·locar un altre mòdul prefabricat a l'escola Montigalà. També es preveu una inversió per construir un altre barracó a l'escola Eduard Maristany-Gorg.
La inversió cau un 70%
La inexistència de recursos per a aquests projectes coincideix amb la baixada en picat de les inversions a Badalona i arreu de la comarca respecte a anys anteriors. De fet, dels 108 milions d'euros pressupostats per a tot el Barcelonès Nord l'any 2010, s'ha passat als 33 milions per al 2011. Aquesta davallada d'aportacions –d'un 70%– s'explica en bona part pel fet que en els comptes de l'any passat es van destinar 54,3 milions d'euros per fer arribar el metro a la plaça Pompeu Fabra de Badalona, una actuació que enguany s'ha d'acabar de pagar amb 6,2 milions. De fet, dels 23,6 milions que es destinaran a aquesta ciutat, més de la meitat es preveuen destinar al recinte hospitalari Germans Trias i Pujol, 8,2 milions dels quals seran per finançar les obres d'urgències de l'hospital, que aviat farà tres anys que duren.
D'altra banda, el pressupost de l'executiu català també garanteix dos milions d'euros per pagar una quarta part dels vuit milions que costen les obres de l'ambulatori de Llefià, que ha de finançar íntegrament la Generalitat amb pagaments anuals. Les despeses d'urbanització per part de l'Incasòl al barri de Sant Roc completen, amb 1,7 milions, la inversió a Badalona.
Sense CAP a la Mina però amb pisos públics
J.G.NDeixant de banda Badalona, la resta de municipis del Barcelonès Nord reben les escorrialles de la inversió, que no supera els deu milions d'euros i es destina a actuacions que fa anys que duren. És el cas de les obres de la residència per a la gent gran Ramon Berenguer de Santa Coloma o la construcció d'habitatges protegits al bell mig del barri de la Mina de Sant Adrià. En el cas d'aquest barri adrianenc, continuarà esperant assignació pressupostària per al nou ambulatori de la zona, ja dissenyat i reclamat reiteradament per l'Ajuntament. Entre les inversions més destacades a Santa Coloma hi ha també mig milió per a les obres de l'escola Riera Alta, mentre que Tiana rep dos milions per pagar les obres efectuades a l'escola Lola Anglada. Montgat, per tercer any consecutiu, es queda sense rebre ni un euro.