El valor de l'ètica

Ètica, segons el diccionari, és la «reflexió racional sobre què s'entén per conducta bona». Vaja, el conjunt de normes bàsiques que ens han de conduir a una millor convivència, exempta d'aquelles situacions que generen tensions i problemes. Bonic, i per a molts, gairebé inaccessible. Si a més, apliquem aquesta ètica a un entorn concret, el treball es multiplica, perquè en l'aplicació de l'ètica hi juga un paper important el món emocional. I les emocions ja se sap que saben poc de normes i molt menys de fronteres. Però el repte existeix en molts camps, i precisament en un d'aquests s'hi ha començat a apostar de valent: el de l'administració local. L'Ajuntament de Sant Pol, amb la col·laboració dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Girona i Molins de Rei, han tirat endavant un grup de treball «per elaborar un codi ètic municipal que inclogui una guia pràctica a Catalunya». Amb el suport de la Generalitat i la Diputació, que s'encarregaran de subvencionar el treball final, es comença a treballar amb unes jornades que s'allargaran fins al desembre d'aquest any. L'elaboració del document s'allargarà fins al 2011, any en què també està previst que el model de codi ètic i la guia pràctica siguin una realitat.

La responsable del projecte a Sant Pol, Eva Batayé, explica que es tracta d'un instrument d'una importància vital quan es tracta de garantir un bon servei al ciutadà, però també com a escenari on es puguin desenvolupar les millors relacions tant entre els polítics locals, siguin govern o oposició, com entre els funcionaris i treballadors municipals. «Els valors organitzatius de l'eficàcia, l'eficiència, el lideratge, la qualitat i la transparència per si sols no donaran resposta als veritables reptes de les administracions locals si no van acompanyats de l'impuls de l'ètica com a valor substancial de l'acció pública, tant política com administrativa», explica Batayé. Així, davant la cada cop més profunda distància entre el ciutadà i els mecanismes de l'acció pública, inclosos els polítics, la resposta és una major implicació en allò que el grup defineix com a «bona administració». «A aquesta dimensió cal afegir-hi també el treball en la regeneració de la vida pública, cercant el compromís amb la ciutadania, i la seva participació, i alhora definir els mecanismes de control que garanteixin els objectius establerts», puntualitza la responsable del treball.

El pla de treball per crear la guia de bones pràctiques s'aplica doncs tant en l'àmbit polític com en l'organitzatiu i en el de les relacions amb la ciutadania. «Als quatre seminaris previstos, un per cada població participant, hi haurà una ponència marc de debat en què prendran part experts en l'àmbit proposat», recorda Eva Batayé. Durant la jornada de cloenda s'elaboraran les conclusions que serviran de base per a la publicació final del model de codi ètic i, en especial, de la guia pràctica. «Creiem que per a la gent vinculada a l'administració local serà d'especial interès disposar d'un document capaç d'oferir-li respostes clares a situacions complexes que viu en el dia a dia», considera.

La iniciativa mereix tot el respecte, i sobretot sorgint d'un municipi petit que ha estat escenari massa sovint d'una mala praxi en l'àmbit polític. Com equivocadament consideren alguns polítics, la funció d'espais públics com ara el ple no ha de ser en cap cas la palestra des d'on deixar anar barbaritats i insults com si es tractés d'un concurs. Una situació que també utilitzen alguns ciutadans que busquen en la sessió plenària un públic atent per a les seves, i exclusives, problemàtiques particulars. La definició i aplicació d'allò que en diem cosa pública pot ser un exercici excel·lent que ajudi a superar una perillosa desafecció de la ciutadania envers els seus representants més propers: els ajuntaments.