CARLES SALGAS
ALCALDE DE MONT-RAS (CIU)
“Tenim diners per fer el centre cívic”
L'alcalde assumeix que costarà tirar endavant grans obres i també ha apostat per ajustar les despeses
El centre cívic serà el següent gran equipament, amb un centre de dia annex per a la gent gran
Ara que han recuperat una clara majoria absoluta, espera un mandat tranquil?
El poble ens ha donat el seu ampli suport i ens ha encarregat la feina de gestionar la sortida de la crisi. Ens toca cercar recursos, donar serveis, suport a les famílies més necessitades i mirar que hi hagi bona convivència al poble.
Pel que fa al creixement urbanístic, han detectat algun brot verd?
Tots els projectes privats que estaven embastats continuen aturats. Al sector SAU, la zona comercial ha quedat amb els carrers urbanitzats i res més. I les 192 cases previstes tampoc es faran de moment. Només que aquests dos nuclis tiressin endavant ja estaríem contents, perquè serien una injecció de feina i un pol d'atracció econòmica i residencial. Però hem de tenir paciència. De moment tirarem endavant el centre cívic per veure si fa de motor d'aquesta zona.
És el gran projecte municipal per a tot aquest mandat?
En els últims anys hem resolt equipaments com ara l'escola i la llar d'infants, que resolen les necessitats dels més joves. Ara volem potenciar el món associatiu i donar resposta a les demandes de la gent gran. El centre cívic el farem en quatre fases. Disposem de diners per a la primera, per engegar-lo, i estem cercant els de la segona, un centre de dia annex per a la gent gran. Pel que fa a les aules d'activitats formatives i el petit teatre auditori, els farem més endavant.
Com encaren les restriccions de pressupost?
Tenim molt clar que, de grans obres, no en podrem fer gaires. En lloc de suport econòmic a les entitats, mirarem d'ajudar-les en la logística, la divulgació i tota l'empenta moral possible. I ens centrarem a fer coses més petites. Recórrer a totes les subvencions possibles i mirar d'invertir, sobretot, en coses que estalviïn manteniment, com ara asfaltar un camí per no haver-lo d'arreglar la resta de l'any.
S'han retallat els sous...
Jo he passat a cobrar 3.000 euros menys per fer una jornada més àmplia. I amb aquests diners i l'estalvi de la resta del govern, per exemple, podríem arribar a compensar la retallada de la subvenció per a l'escola bressol. La idea, això sí, és no apujar els impostos perquè si no anem empobrint la gent del poble. I si nosaltres treballem més però cobrem menys, podem anar amb el cap ben alt pel carrer.
Han pensat a mancomunar algun servei nou?
Els ajuntaments hem d'anar per aquí i ser valents proposant idees noves, però crec que la clau la tenen exclusivament els consells comarcals.
O sigui que, per vostè, caldria potenciar els consells.
Sí, perquè els consells poden fer més feina, però si després es generen pèrdues cal trobar qui les finançarà. O altres administracions o potser els mateixos ajuntaments, però sempre, és clar, que el servei que es presti sigui millor i, globalment, ens surti més barat.
Com veu la polèmica pel pas de l'autovia, ara que ha passat un temps?
Penso que vam treure un problema, perquè l'antiga carretera de dos carrils era un perill. I l'Ajuntament tenia els problemes de no poder decidir el traçat i haver d'assumir els maldecaps de l'obra. El resultat final, per mi, és positiu, tot i que encara hi ha coses que no ens agraden i que volem corregir, sobretot per millorar la senyalització de comerços i càmpings i obrir-hi accessos perquè els tractors arribin als camps de conreu quan toqui llaurar o recol·lectar.
