Les campanes repicaran de nit a Sant Mori fins a l'octubre
El marge per complir la darrera sentència del TSJC, que anul·la els tocs de les campanes de 12 de la nit a 8 del matí, expira d'aquí a un mes
El consistori al·lega que la llei de centres de culte exonera els campanars del límit de soroll
El campanar de l'església de Sant Mori té corda judicial per continuar tocant els quarts i les hores fins al 19 d'octubre, ja que el consistori ha aconseguit que el mes d'agost es considerés inhàbil i ha fet ajornar el termini d'execució forçosa de la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –que expirava ahir– durant un mes.
L'alcaldessa, Modesta Cucurull (CiU), sentenciava ahir que “les campanes ni s'aturen ni s'aturaran fins que el jutjat demani l'execució de la sentència”. Admetia, alhora, que estan “cansats” de la polèmica per les campanes i va explicar que han presentat un plec d'al·legacions amb els arguments que els impedeixen fer que el campanar deixi de sonar entre la mitjanit i les vuit del matí com va dictar al juny la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC.
Excepció legal
L'advocat de Mariano Sanz Klein, denunciant i propietari del castell de Sant Mori, augura encara una “darrera batalla judicial” contra el consistori perquè, segons explicava ahir al migdia, el govern municipal “ha al·legat que el darrer decret de desplegament de la llei de centres de culte”, promulgat al juliol de l'any passat, establia que “queden excloses de les condicions de protecció acústica les campanes ubicades en els centres de culte, atesos els usos que els han estat atribuïts tradicionalment”.
Pel lletrat del denunciant, Lluís Gallardo, el decret topa amb la llei estatal de contaminació acústica i ha estat objecte d'impugnacions. I l'alcaldessa opta per la discreció i no es pronuncia sobre un possible recurs al Tribunal Constitucional, l'única –i costosa– via que la sentència del TSJC deixa oberta perquè les campanes continuïn sonant cada nit com han fet des del segle XIII. L'advocat, en canvi, relativitza la tradició: “A ningú li importa deixar de sentir les campanes de nit.”
