“Volem comprar el sindicat”

L'encarem amb por perquè els ajuntaments no sabem com ens en sortirem l'any que ve. És complicat i estem força espantats. M'imagino que serà molt complicat seguir el dia a dia i veure què arriba dels ajuts que t'hagin atorgat. El gran cavall de batalla seran els serveis socials, que és un problema que fins ara no teníem. Haurem d'aparcar els somnis grans, tot i que els mirarem de reüll. Em sembla que el 99,9% d'ajuntaments actuaran igual, amb mesura i controlant fins a l'últim euro.

No, tot just comencem el mandat, seguim amb la idea que teníem però sense hipotecar el poble. Els projectes seguiran però alguns es retardaran dos anys. El que serà més difícil seran els dos primers anys. Quin poble amb dos dits de seny es pot embrancar en res si ja costa que et paguin els fons de cooperació local?

El principal és la compra del sindicat; ja hem començat les negociacions, tot i que estan als inicis. No hi ha pressa i si no es fa aquest any es farà un altre.

La il·lusió és el que era el restaurant de Can Quico, que era el punt més concorregut de la plaça, que ara està sense vida. Va ser el primer sindicat que es va muntar a l'Alt Empordà i la Garrotxa. És un edifici de dues plantes. I volem recuperar els baixos com a bar, com a sindicat perquè s'hi faci vida, i al pis de dalt posar-hi els serveis socials.

L'any que ve encara tenim per fer el cobriment de la riera de la plaça, que ja està aprovat pel Pla Únic d'Obres i Servei, però no sé si arribaran aquests diners.

Està com la Sibèria. Els pisos se'ls ha quedat La Caixa i no en tenim cap notícia. El que sí que sabem és la degradació que estan tenint dia darrere dia. Estan com estaven fa cinc anys amb l'agreujant que no estan acabats i s'estan degradant.

Bé, ens agradaria reconduir-ho. M'imagino que arribarà el moment d'asseure's i buscar una sortida. L'única solució que hi veig és la del lloguer.

Ja hem fet l'aprovació inicial i s'han fet les al·legacions de la gent del poble. Des d'Urbanisme ens han dit que amb el que hi ha construït i el que hi ha per vendre ja no cal més creixement. Seguim amb la mateixa idea de limitar els pisos i endreçar i mantenir el poble.

Nosaltres quan hem tingut hem fet i quan no, no hem fet. No tenim ni polisses de crèdit. Estem al dia i no tenim cap deute a cap industrial. En el dia d'avui tancarem l'any bé, però els problemes vindran a partir del dia 1 de l'any que ve. Si hi ha més restriccions llavors no sé com ens ho farem. Però no hem estirat més el braç que la màniga ni hem fet cap extra.

És el futur a curt termini, ho dic de debò. He començat a tenir converses amb pobles veïns per veure quins punts de trobada tenim. Tenim un poliesportiu des de fa molts anys que no es feia servir gaire i des de l'any passat el cedim al bàsquet Vilafant i l'Adepaf. S'ha d'anar més enllà de mancomunar la piscina, i per exemple poder posar a licitació obres junts o fer les llars conjuntament.