Estratègies per sobreviure al llarg hivern municipal

Van mal dades per als ajuntaments. Com no es cansen de repetir en les entitats municipalistes, la situació econòmica de moltes hisendes municipals és insostenible, i el fantasma de la fallida cada cop és més present. Hem consultat diversos ajuntaments gironins, de dimensió i situació econòmica ben diverses, per veure com es preparen per afrontar el llarg hivern que els espera.

D'entrada, tots coincideixen a assenyalar que el 2012 serà un any molt difícil i ningú no espera que els ingressos municipals, augmentin. En el millor dels casos, aposten pel manteniment. També hi ha coincidència absoluta en el fet que l'únic marge de maniobra per reduir dèficit és en la despesa corrent. Ara bé, hi ha divergències en el moment de plantejar mesures per reduir la despesa. Si bé alguns, com el de Castelló d'Empúries o Anglès, intenten reduir al màxim els serveis externalitzats per utilitzar els seus propis mitjans, d'altres, com el de Salt, fan al revés. Albert Casellas, regidor de l'àrea econòmica, ens comenta que ells han triat externalitzar alguns serveis o part d'aquests per estabilitzar-ne la tresoreria. Hi ha de tot a la vinya del senyor.

La imaginació ha de ser fonamental, diu M. Àngels Planas, regidora d'Hisenda de l'ajuntament de Girona. “La nostra aposta més important ha estat la creació d'un servei de Contractació i Compres que ens permetrà ser més eficients i reduir costos. Es un servei transversal, que afecta totes les àrees i ens permetrà aglutinar en un paquet moltes compres que fins ara es feien de manera dispersa. Només en el cas de les assegurances, per exemple, esperem obtenir una reducció molt important”.

Els municipis petits tenen molt menys marge de maniobra. Sergi Baulida, regidor d'Hisenda del de Cassà de la Selva, ens comenta que reduiran la majoria de serveis que presta l'Ajuntament. Les reduccions seran entre el 15% i el 20% i afectaran tots els àmbits, des dels serveis de recollida i de neteja diària fins a les subvencions a les entitats i el consum energètic. Al d'Anglès, han optat per la reducció de sous i de màxim ajustament en els serveis, per la persecució de subvencions, de les inversions zero per al 2012, i intentar vendre alguna cosa del patrimoni tot i que a hores d'ara sembla una utopia, tot plegat amanit, com diu Pere Espinet, l'alcalde, “amb un mínim de pujada d'impostos i de taxes, ja que l'administració ens ha retallat les subvencions”. Confien que el polígon industrial tiri endavant i que aporti alguns diners a les arques municipals. “A Castelló d'Empúries”, ens comenta l'alcalde, Josep M. Sanllehí, “hem eliminat despeses de lloguer i part de les contractacions de personal per reforçar l'estiu”.

Al de Figueres –com al d'Anglès–, com assegura l'alcalde, Santi Vila, combinaran un petit augment fiscal amb una reducció dràstica de despesa i al d'Olot, a més de millorar la gestió dels recursos, prioritzaran les inversions en què vulgui participar la iniciativa privada, segons comenta l'alcalde, J. M. Corominas.

Josep Marigó, l'alcalde de Blanes, diu que l'estratègia consisteix a continuar el pla de sanejament aprovat pel govern anterior, “tot i que per aprovar les ordenances del 2012 vam haver de negociar increments per sota dels marcats en el pla de sanejament”. Esmenten la recerca de més fonts d'ingressos amb més zones blaves d'aparcament, més publicitat en espais públics, etc. Al de Cassà també aposten per un pla de sanejament trianual.

Però hi ha una altra soga al coll dels ajuntaments que és el retard en el pagament de les transferències de l'Estat espanyol i de la Generalitat. “ A nosaltres” assenyala M. Àngels Planas, regidora d'Hisenda de l'Ajuntament gironí, “la Generalitat ens deu 13 milions, uns diners que acabaran pagant però quan més tard sigui més problemes tindrem”. Una altra soga són les transferències de capital a retornar, reclamat per l'Estat espanyol pel pla de compensació que es concentren molt significativament en els pobles de menys de 5.000 habitants, que està pendent de negociació.

Mentre en els municipis grans el deute era previsible i no hi ha hagut sorpreses perquè els protocols són més estrictes, en els petits han sovintejat les factures acumulades. A l'Ajuntament d'Anglès i de Cassà de la Selva és on més conillets d'aquesta mena han aparegut del barret del consistori nou, fins al punt que els cal una auditoria, en el primer cas, per conèixer-ne el deute real. Dels municipis consultats, Anglès, amb un deute del 192% encapçala la llista seguit de Cassà, amb el 105%. Els altres són de cap al 100%, excepte el de Girona, que amb un endeutament del 58% sobre el pressupost total és el que manté un marge de maniobra més ampli.