Crisi als ajuntaments: ara, acomiadaments
Diversos consistoris comencen a prescindir d'empleats sense plaça fixa
Sovint els afectats depenen de subvencions o han finalitzat contractes d'obra i servei
L'any que tot just comença ha heretat la crítica situació de les arques municipals i, sens dubte, la contenció de la despesa i l'austeritat marcaran la gestió dels governs locals durant el 2012. La caiguda dels ingressos procedents de l'activitat immobiliària i la rebaixa de les transferències del govern i de l'Estat han sacsejat el món local, en què les retallades han anat in crescendo des de l'inici de la crisi. Els municipis van començar rebaixant les despeses més prescindibles, com ara la factura de telefonia mòbil o el servei de neteja de carrers i platges, però han acabat reduint les inversions o les hores extra de la policia local. Ara, han posat la mirada en el personal i els empleats públics sense plaça fixa, com ara els interins o el personal laboral, estan en la corda fluixa.
Les dificultats que arrosseguen les hisendes locals es reflecteixen en els pressupostos pel 2012, que s'han anat configurant durant les darreres setmanes i evidencien els ajustos que estan aplicant els municipis per quadrar els números. En l'actual context de crisi, en què la demanda de serveis per part dels ciutadans no para de créixer, la majoria dels ajuntaments insisteixen a explicar que han prioritzat les polítiques socials i que es manté la despesa destinada als serveis a les persones. Però, en un moment en què els ens locals disposen de menys recursos, aquesta decisió necessàriament ha de tenir contrapartides. Hi ha municipis, com ara l'Hospitalet de Llobregat, que han optat per incrementar els ingressos amb una pujada de l'IBI o amb la creació de taxes, i pràcticament tots han buscat maneres de rebaixar la despesa.
Cauen les renovacions
És aquí on entra en joc el capítol de personal, que en la majoria dels municipis ha vist com es reduïa la seva partida. Una retallada que, en els casos més dramàtics, s'ha traduït en acomiadaments. Sovint es tracta de treballadors amb contractes d'obra i servei que finalitzaven al desembre o d'empleats que depenien de subvencions d'altres administracions. És el que ha passat a Terrassa, que ha prescindit de 22 dels 139 treballadors que acabaven el contracte, tot i que sis dels afectats podrien recuperar la feina si el consistori rep les subvencions corresponents. Un altre exemple és Tarragona, que aquest any prescindirà d'uns 110 treballadors, xifra que suposa un 10% de la plantilla (amb 1.140 empleats). Són persones que tenien feina gràcies als contractes programa, als plans d'ocupació i a les jubilacions, les substitucions i els interinatges, que ara ja no es cobriran. Les retallades en matèria de personal, però, aniran més enllà, ja que el consistori treballa en la fusió d'algunes empreses municipals i, en d'altres, es planteja reduir la plantilla.
Altres mesures que han valorat els municipis per alleugerir la pressió que tenen les hisendes locals són l'amortització de les places de jubilacions i la supressió o el retard en el pagament dels complements salarials. Calafell, de fet, ha eliminat la quinzena paga de productivitat per no haver d'acomiadar interins, i Badalona i Tortosa han ajornat el pagament de complements salarials. Més dràstica és la decisió que han pres a Vilanova i la Geltrú i Mataró, que han plantejat expedients de regulació d'ocupació en empreses municipals (totes vinculades a l'activitat urbanística). En el cas de la capital del Maresme, però, l'ERO s'ha ajornat per la falta de suport del govern en minoria de CiU, mentre que a Vilanova els empleats han acceptat un ERO temporal i una rebaixa de sou per evitar els acomiadaments.
El coordinador del sector de l'administració local de CCOO, Gabriel Tinoco, considera que aquest any hi haurà “veritables desastres” en l'administració local, ja que “l'índex de temporalitat és molt elevat i aquests treballadors són els primers a caure”. A parer seu, abans de fer fora personal, els ajuntaments haurien d'estudiar si poden augmentar els ingressos i revisar les despeses. “De vegades es paga per estudis externs que poden fer els professionals dels consistoris”, diu Tinoco, partidari d'incentivar les jubilacions anticipades. El director general d'Administració Local de la Generalitat, Joan Cañada, recorda que la crisi fa que molts ajuntaments estiguin prescindint de serveis que no són obligatoris i, per tant, veu “lògic” que es revisin plantilles per ajustar-les a les necessitats actuals dels municipis. “Hem de ser realistes i rigorosos i prioritzar els serveis bàsics”, conclou.
Mitjans en el punt de mira
Els mitjans de comunicació públics tampoc s'han escapat de les retallades municipals. El tancament de Televisió L'Hospitalet, que ha suposat uns 40 acomiadaments, és un dels casos més sonats, però no és l'únic. Blanes també ha optat per liquidar la televisió i ha reduït la ràdio a la mínima expressió. Hi ha exemples menys traumàtics, com ara el de Badalona Comunicació, que gestiona la televisió i la ràdio i rebaixarà el pressupost un 50%. Tot plegat evidencia que les calculadores municipals han treballat a un ritme frenètic aquests mesos i, sense cap indici de millora a la vista, és fàcil pensar que l'ombra de les retallades continuarà sent allargada.
Informació elaborada per:
Mesures per alleugerir la pressió de les hisendes locals
Un dels principals maldecaps dels ajuntaments és l'obligació de tornar a l'Estat els 790 milions que van rebre de més de la participació en els impostos del 2008 i el 2009. Un problema que s'agreujarà aquest any, ja que l'Estat està descomptant als municipis els diners rebuts de més l'any 2008 i ara els començarà a retenir els del 2009. La darrera petició de la Federació Espanyola de Municipis, que el PP té sobre la taula, és que el termini per tornar el deute s'ampliï fins a deu anys.
En vista de les dificultats que tenen les hisendes locals, la Generalitat modificarà el Pla Únic d'Obres i Serveis perquè les subvencions també es puguin destinar al manteniment d'obres. El director general d'Administració Local, Joan Cañada, explica que una altra prioritat del govern és fer net amb el deute que té amb els municipis per obres i que és probable que se'ls demani prorrogar les obres noves que encara no s'hagin adjudicat, ja que es trigarà a pagar-les. El president de la Federació Catalana de Municipis (FMC), Manuel Bustos, insisteix que cal que el govern pagui el deute que té amb els ajuntaments (més de 500 milions, segons la FMC) i un model de finançament local “just, equilibrat i sostenible”.
El govern espanyol congela el sou dels funcionaris
La línia de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a entitats locals que va aprovar al juliol el govern espanyol ha permès a 149 ens locals abonar 17.990 factures pendents amb proveïdors –bàsicament autònoms i pimes– per un import de 52,7 milions i amb data anterior al 30 d'abril. La demarcació que més finançament ha demanat és Barcelona (27 milions). En concret, 52 ens locals han demanat crèdit, de manera que han pogut abonar 9.037 factures.
“Els polítics amb més d'un càrrec han de tenir un sou màxim”
Ho afirma un catedràtic d'hisenda pública
Aposta per condicionar els ajuts municipals a una declaració de béns
L. Sayavera
Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d'hisenda pública de la UB, ha fet classe a molts tècnics d'ajuntament i té un punt de vista privilegiat sobre l'estat de les finances locals. Com a expert, un dels temes que creu que s'haurien de tractar és el dels sous i les rendes complementàries (les mal anomenades dietes) dels polítics: “Crec que caldria adoptar de forma valenta que cobressin un únic sou, que es podria incrementar si tenen altres càrrecs, però que tingués un límit màxim raonable.” I posa un exemple: “No pot ser que es cobri un sou de 60.000 euros i que les rendes complementàries acabin sumant 70.000 euros més; potser s'ha de cobrar 100.000 euros, però ha de ser un únic sou.”
Un altre fet “anòmal”, al seu parer, és que alguns alcaldes que són diputats provincials hagin renunciat al sou de l'Ajuntament i cobrin el de la Diputació. Entén que els alcaldes han de cobrar dels consistoris perquè dediquen més dies a treballar per la seva ciutat i que, en tot cas, la Diputació els hauria de pagar un complement. Solé Vilanova opina: “No té sentit que els ciutadans d'una demarcació paguin el sou de l'alcalde que ha renunciat a la retribució de la seva ciutat”. “Això ha estat per fer un estalvi al municipi, però la Diputació està subvencionant aquestes ciutats”, alerta.
D'altra banda, creu que cal replantejar la informació que es demana a les persones que sol·liciten ajuts municipals i aposta perquè la Generalitat institucionalitzi una declaració voluntària de béns que poguessin fer servir els consistoris en aquests casos. Entén que es garantiria que els ajuts es donen a qui els necessita i s'evitaria que els poguessin rebre persones que oficialment tenen una renda baixa però que no han declarat tot el patrimoni. “Seria una manera de guanyar en justícia i estalviar”, afirma.
Passar per l'adreçador
comparativa ·
L'Ajuntament de Barcelona està en una situació financera envejable respecte d'altres administracions, tot i que certs indicadors com el deute han tingut un repunt pertorbador
L'aplicació enguany d'un nou sistema de comptabilitat pressupostària farà que, oficialment, l'exercici del 2011 es tanqui amb un fort dèficit de més de 580 milions
Enmig del panorama gèlid i depressiu d'unes administracions públiques sepultades econòmicament per la crisi, el cas de l'Ajuntament de Barcelona és una sana excepció. Una gestió prudent durant els anys de plena embriaguesa immobiliària ha propiciat que un cop han arribat les vaques magres, el consistori barceloní hagi mantingut un grau de solvència encomiable que li permet, per exemple, plantejar-se pagar els seus proveïdors a 30 dies en un moment en què moltes corporacions del país no poden respondre als seus pagaments. En els últims mesos, però, diversos indicadors han corroborat que si bé la situació de la corporació és sana, no val a badar. Un d'ells és el de l'evolució del deute, que actualment s'estima que voreja els 1.100 milions d'euros, mentre que el 2009 tot just era de 750. Un increment que s'explica, principalment, per la decisió de l'antic govern del PSC i ICV-EUiA d'avançar al 2010 la previsió d'endeutament del 2011 –en total, 240 milions– per poder fintar l'entrada en vigor de les mesures de reducció del dèficit públic dictades en el seu dia per l'executiu Zapatero. Malgrat aquest augment, la xifra no arriba ni molt menys al llindar de la perillositat, però és un toc d'atenció.
Atenent aquesta realitat, l'actual govern municipal de CiU formalment encara podria anar tirant de veta, però ha optat per passar per l'adreçador. La consigna és contenció, i per això el pressupost municipal del 2012 –2.295,9 milions en total– frena en sec les inversions. Dels 663 milions del 2011 es passa a 362, la majoria dels quals, a més, serviran per continuar pagant actuacions que ja estan en marxa. És més, l'equip de l'alcalde Xavier Trias amb prou feines podrà disposar de 30 milions per planificar nous projectes al llarg del 2012. O sigui que toca ser curosos en la despesa extraordinària per concentrar-la en la corrent, i més concretament en programes i ajuts de caràcter social per esmorteir els efectes de la crisi. En resum, de grans obres, les justes.
La novetat més substancial, però, del nou pressupost és que per primer cop s'han elaborat utilitzant el sistema de comptabilitat europeu (SEC 95), que és molt més estricte a l'hora de confeccionar l'apartat d'ingressos. Per exemple, no s'hi poden incloure aportacions d'altres administracions si no es té la certesa absoluta que es cobraran, i tampoc no es pot recórrer a aquella trampa clàssica que es fan molts ajuntaments a si mateixos i que consisteix a inflar les partides de recaptació procedents de multes. L'actual govern local de CiU també ha utilitzat el SEC 95 per fer una estimació de la liquidació dels últims comptes, els del 2011, confeccionats PSC i ICV-EUiA. I com era de preveure, hi ha una desviació, ja que l'exercici es tancarà amb un dèficit oficial de 586 milions, una xifra aparentment inquietant. El gerent de l'àrea d'Economia de l'Ajuntament, Jordi Joly, assegura, però, que la corporació “té prou múscul propi per cobrir aquest saldo negatiu sense que calgui anar al crèdit”. Com? Doncs amb uns 300 milions d'euros de fons propis que encara hi ha a la caixa, mentre que els 286 restants –i que corresponen al total de liquidacions negatives d'impostos dels anys 2008 i 2009 que s'han de tornar a l'Estat– se saldaran amb el saldo positiu que s'espera que doni aquesta mateixa liquidació en els exercicis següents.
L'òptima salut financera, però, podria ser una arma de doble tall per a l'Ajuntament de Barcelona, ja que l'està empenyent a avançar, o assumir de manera subsidiària, el finançament d'actuacions que correspondrien a d'altres administracions. Un cas especialment sagnant és el de la Generalitat, que ja deu uns 200 milions d'euros al consistori per aquest concepte.
Retallades a l'empresa epicentre del cas Pretòria
El pressupost pel 2012 a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet és de més de 126 milions d'euros, 30 milions menys que l'any 2011. La retallada està concentrada gairebé en la seva totalitat a Gramepark, l'empresa municipal que s'encarrega dels habitatges públics, els aparcaments i les grues, que va ser l'epicentre del cas Pretòria, el presumpte cas de corrupció que va provocar el 2009 la detenció, entre altres, del d'aleshores alcalde. Gramepark ha vist reduït el seu pressupost més de 26 milions d'euros –dels prop de 40 milions de l'any passat als gairebé 13 d'aquest any–. El govern local no preveu construir cap promoció nova de pisos socials ni aparcaments a la ciutat.
Això ha significat, a la pràctica, que la resta de partides de l'Ajuntament s'hagin reduït molt menys. L'Institut Municipal d'Esports i Grameimpuls –l'empresa municipal per al foment de l'ocupació– han vist rebaixat el seu pressupost d'un 10%, però, en canvi, el Patronat Municipal de Música l'ha augmentat de 13.000 euros, i ha arribat als 840.000.
Pel que fa pròpiament al pressupost de l'Ajuntament, s'ha rebaixat només un 3,2%, i ha passat dels 81 milions als 78,4. La remuneració en personal es manté gairebé invariable per sobre dels 29 milions d'euros, com l'any passat –la rebaixa és d'un 2,6%–. Malgrat la rebaixa del pressupost, el consistori de Santa Coloma mantindrà la gratuïtat dels llibres de text, un dels trets característics del municipi.
Les retallades més importants es viuran en les partides per a l'arranjament de carrers i equipaments, i en cultura. Aquesta àrea experimentarà una reducció del 20%, un fet que repercutirà, sobretot en tres activitats: la festa major d'hivern, la festa major d'estiu i el carnestoltes. Les subvencions municipals que reben les entitats es retallaran a la meitat.
Reorganització dels treballadors dels serveis municipals
De moment, l'Ajuntament de Mollet del Vallès encara no ha aprovat el pressupost pel 2012. Tot i això, el seu alcalde, Josep Monràs (PSC), va voler deixar clar que en el capítol de personal “no està previst fer fora ningú”. Això sí, l'alcalde també va recalcar que hi haurà una “reorganització dels serveis municipals”. Aquesta mesura, comportarà una redistribució del personal municipal tenint en compte les àrees que generen més treball en contraposició als departaments que en suposen menys. Monràs va posar com exemple el servei de l'Oficina Local d'Habitatge o l'Administració Electrònica, creada el 2010. I és que la voluntat del govern és potenciar aquest darrer element perquè està convençut que “anirà en augment en els propers anys”. Amb aquestes reorganitzacions, l'Ajuntament compta no haver d'augmentar la despesa en el capítol 1. A més, l'alcalde de Mollet sí que va comentar que s'amortitzaran algunes places que no estan ocupades, i va ressaltar el fet que “s'ha anat funcionaritzant l'Ajuntament al llarg dels anys”. Això ha permès que, a hores d'ara, gairebé tots els serveis i places estiguin ocupades per funcionaris. Finalment Monràs es va mostrar esperançat de poder aprovar “un pressupost realista al més aviat possible”.
Set treballadors menys i comptes prorrogats fins al mes de febrer
L'Ajuntament de Castelldefels (governat pel PP, CiU i els independents AVVIC) ha prescindit de set dels 46 empleats –en total n'hi ha uns 500 en plantilla– que tenen contractes temporals per cobrir substitucions o vinculats a subvencions. Segons la regidora de Presidència, Sonia Motos (PP), “s'ha fet tot el possible per no fer fora ningú, però s'ha considerat que aquestes set persones estaven fent unes tasques que ara no eren prioritàries”.
La decisió ha causat malestar entre els representants sindicals de CCOO i UGT, que també temen que l'Ajuntament aprofiti el fet que un altre sindicat (el CSIF) ha denunciat el conveni per introduir retallades en les condicions laborals. “Tots ens hem d'estrènyer el cinturó i els funcionaris també han de donar exemple”, adverteix Motos.
El govern, d'altra banda, no ha aprovat el pressupost per al 2012 i ha prorrogat el de l'any passat fins al febrer. “Hem volgut esperar que l'Estat concretés les mesures que poden afectar els comptes”, diu la regidora. El PSC –principal partit de l'oposició– creu, però, que la pròrroga respon a la “paràlisi” en la gestió del govern que ha causat el conflicte amb l'edil Albert Sàenz (CiU), que va dimitir com a responsable d'Hisenda després que la tresorera el denunciés per assetjament laboral.
El pressupost, fins al febrer, i l'alcaldessa renuncia a dietes
C.A.F.
L'Ajuntament de Sant Cugat no tindrà fins al mes de febrer el pressupost per al 2012. En aquest sentit, el consistori vallesà aplica des del 2008 uns criteris basats en l'assoliment d'objectius per a tot el mandat a l'hora d'elaborar els pressupostos municipals. Es tracta del pla d'alineació i competitivitat estratègica. Els pressupostos del mandat anterior (2008-2011) van ser el primers elaborats sota aquests paràmetres i la complexitat en la seva elaboració van retardar-ne l'aprovació fins al juny. Aquest any, l'equip de govern –amb majoria absoluta de CiU– ha aprovat les ordenances fiscals i les taxes del 2012, però encara té pendent fixar els preus públics. Un cop definits els ingressos, es començaran a establir les prioritats en despeses i inversions. A l'hora de preveure les accions del pla de mandat, el govern també voldrà conèixer les opinions de l'oposició a través d'unes trobades que ja han començat. Per tant, fins que no es tanqui el cercle, no se sabrà quines mesures d'estalvi s'aplicaran en la despesa ordinària, ni quines poden ser les vies d'obtenció d'altres ingressos.
Abans d'acabar l'any, l'alcaldessa de Sant Cugat i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va anunciar que renunciava a cobrar les dietes, que li pertocarien com a alcaldessa –el sou el rep de la Diputació–, el 2012. Conesa va explicar que, en previsió d'un any encara marcat per la crisi, calia fer gestos d'austeritat i que ella havia decidit renunciar als 24.000 euros que hauria de cobrar per aquest concepte.
Si bé no es preveuen retallades dels sous de la plantilla –més enllà de les que dicti el govern–, a hores d'ara tampoc no consta la voluntat de fusionar empreses municipals ni de dissoldre'n cap. El que continuarà igual que aquest any és que ni les baixes ni les jubilacions que hi hagi no se substituiran.
