Com s'ensorra un gegant golafre
Innova, el grup d'empreses municipals de Reus, ha estat l'eina per propiciar la transformació de la ciutat durant anys
Alts càrrecs polítics de diversos partits estan acusats de presumptes irregularitats al voltant del grup
“No sóc fiscal ni l'Inspector Gadget.No podem dedicar l'esforç a buscar pels racons”
Quan els primers embats de la crisi s'evidenciaven en estructures de formigó inacabades, a l'horitzó reusenc el campanar de la Prioral estava empetitit per grues bullint d'activitat. Era la continuïtat d'un oasi de 32 anys de govern socialista, que es resistia a la paràlisi inversora general i accelerava la culminació d'un procés de transformació històric. En poc temps, un nou hospital, la fira, centres comercials i culturals, edificis de recerca, places, escoles i creació d'empreses amb ajuts públics... El motor del miracle era el holding municipal Innova, esperonat pel crèdit privat i l'endeutament públic.
El model reusenc no ha estat, però, sols fruit de la bombolla. Es va començar a perfilar el 1986, quan l'Ajuntament crea la primera societat anònima per gestionar l'hospital amb criteris empresarials, però sense ànim de lucre. S'hi afegeixen l'hospital de Móra d'Ebre i els centres sanitaris del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. El 2002, ja hi ha divuit societats anònimes de titularitat municipal, que abasten des de la gestió de depuradores i les aigües en diversos municipis, els aparcaments, el transport, l'urbanisme, els programes esportius i les polítiques d'ocupació... L'any passat, Innova rep el 73% del pressupost municipal, uns 248 milions. “La creació d'Innova havia de servir de paraigua a les empreses municipals, que una es recolzés en l'altra i fes possible la inversió en projectes per a la ciutat que d'una altra manera haurien anat a poc a poc o no s'haurien fet”, explica la portaveu socialista, Teresa Pallarès. A banda, l'Ajuntament impulsa la creació de noves societats de capital mixt, a través de les societats del grup i juntament amb socis com ara la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç i empreses privades. La més destacada, Tecnoparc, la gestora del nou parc tecnològic, de recerca, empresarial i de serveis de Reus.
El 2010, i ja amb Josep Prat com a director general, el grup passa a ser una societat anònima, en què l'interventor municipal no té control sobre els comptes. Els plens municipals, però, sí que aproven avals, préstecs i inversions a Innova, que utilitza un sistema centralitzat de tresoreria (cash pooling), també emprat aleshores per la Generalitat: el deute de les societats que no van tan bé es quadra amb els beneficis de les d'èxit. Així, els bancs continuen donant préstecs i l'endeutament municipal no s'enfila a límits perillosos. Els canvis de cromos del creixement han deixat herències com ara la de Metrovacesa: 32 milions d'un aval financer municipal per construir la nova fira a canvi dels ingressos d'aixecar un centre comercial. Ara, cal tornar-lo, mentre la constructora, en mans dels bancs, ha parat l'obra del centre comercial.
Fi d'una època
Les eleccions del maig passat van suposar quasi la fi del món per al PSC a Reus. Per primera vegada des del 1979, CiU –juntament amb un PP amb ganes de fer valer molt el seu suport– governa a la ciutat. En paral·lel, la crisi financera i la lupa sobre el deute de les administracions posen en serioses dificultats un model “que era una eina per generar riquesa, però va invertir en llocs on no corresponien amb una visió gaire empresarial”, segons l'actual alcalde, el convergent Carles Pellicer.
Tots els partits tenien membres als consells d'administració de les societats, entre els quals Pellicer, com a cap de l'oposició, i Jordi Cervera, regidor de CiU i actual portaveu del grup a l'oposició Ara Reus. Tots menys la CUP, que s'estrena al consistori i comença, sense èxit, a demanar llistes de personal, contingut dels ordres del dia dels consells, etcètera. “Poques persones sabien com funcionava Innova, perquè l'Ajuntament n'havia deixat anar el control”, assegura l'únic regidor de la candidatura independentista, David Vidal. Al desembre, la CUP va tirar pel dret. Li negaven conèixer el sou de Prat, alhora president de l'Institut Català de la Salut, director de serveis a l'Ajuntament i d'un dels principals consorcis de mútues sanitàries. Amb un informe basat en retalls de premsa i dades espigolades aquí i allà va instar la fiscalia de l'Audiencia Nacional a investigar què passava a l'oasi reusenc. La pressió va forçar el consistori a fer públic el sou que cobrava Prat a Innova: 264.353 euros, dietes i Audi A6 a banda. Va dimitir i el govern va començar a deixar anar llast.
La caixa dels trons
A finals de gener, les filtracions als mitjans esquitxen molta gent amb presumptes irregularitats comeses els últims anys. El PP destitueix un assessor, Juan Gallardo, per haver facturat estudis a Innova quan n'era conseller. L'exportaveu del PP Miquel A. Mallol també tenia un sobresou per ordre de l'exalcalde. L'expresident de Tecnoparc Àngel Cunillera i l'exregidor d'Urbanisme Jordi Bergadà (ERC) són ara als jutjats i a l'oficina antifrau de la mà d'Ara Reus i el mateix Tecnoparc per haver emès factures falses de “serveis professionals” per valor de 132.000 euros a Tecnoparc. Sembla que com a part del sou per alleugerir comptablement les finances de l'Ajuntament, segons ha reconegut l'exalcalde. Societat per societat, la CUP i Ara Reus estan revisant papers fins on els ensenyen. Amb un informe de l'interventor a la mà, Ara Reus amenaça de demandar també Eduard Ortiz (exprimer tinent d'alcalde socialista) i José Magrazó (exregidor del PSC) per haver cobrat també sobresous quan eren consellers i presidents d'Amersam i Reus Transport. D'altra banda, la CUP ha instat l'oficina antifrau europea que investigui si s'han gestionat bé els ajuts Feder.
Totes les societats del grup passaven “auditories anuals”, remarca Pallarès. “Pellicer va ser durant anys conseller a Innova i no va detectar res. Jo no hi era.” Enmig de la festa, sembla que els consells d'administració eren una successió de vistiplaus. “Hi havia diversos nivells d'informació i jo no en sabia gaire cosa...”, al·lega Pellicer. Després d'unes primeres declaracions en què defensava tota la gestió, que van provocar un indignat silenci al PSC, Lluís Miquel Pérez no ha obert boca. L'actual alcalde descarta actuar judicialment contra ell, “llevat que hi hagi més irregularitats”. “Ja vam reaccionar guanyant les eleccions.” Lentament, el PSC i ERC han apostat per exigir la depuració de responsabilitats si es demostren il·legalitats. El govern vol obrir nova etapa: “No sóc fiscal ni l'Inspector Gadget. He de governar i no podem dedicar tot l'esforç a buscar pels racons, perquè Reus és en un moment delicat”, sentencia Pellicer.
