El deute

Després de publicar-se les xifres del deute de l'Ajuntament mataroní, és a dir els de la corporació, les empreses municipals i els organismes autònoms, alguns càrrecs electes han decidit romandre en silenci. Els que abans eren al govern no han obert boca astorats pel propi desastre. Si durant la primavera passada aquests afirmaven que deixaven un deute de “només” cent set milions d' euros, la qual cosa consta al document de traspàs –millor nom impossible–, i a les hemeroteques. Aquest any, tot just iniciada una nova primavera, se'ns diu que el deute  és d'aproximadament uns tres-cents milions i, per si no n'hi hagués prou, la liquidació del pressupost de l'exercici passat n'hi afegirà uns quants més. I vet aquí que el silenci dels anyells continua i no sembla que hi hagi algú a l'altre costat que doni una explicació raonada d'aquest desori que pot fer inviable qualsevol inversió i que compromet el futur per no haver estat prudents en la gestió dels recursos públics, amb inversions sense garanties pressupostàries que els mataronins pagarem durant anys. Tot plegat pot acabar generant més frustració, preocupació i pessimisme, per la qual cosa comença a ser urgent fer-hi front, amb un missatge tan realista com es vulgui però sobretot positiu. De moment, post festum, pestum, que deien els romans, algú em pot dir a qui haig de donar  les gràcies?