Eliminar ajuntaments no generaria cap estalvi

L'organització territorial de Catalunya i el model d'ens locals és una de les accions més compromeses i de més transcendència per al país, des de l'inici del procés democràtic, perquè afecta directament les persones, els pobles i les comarques que conformen la geografia social, cultural i física de Catalunya. L'actual estructuració territorial i administrativa és el resultat d'un procés històric el punt de partença del qual cal situar-lo en la imposició dels decrets de Nova Planta (1716) i en l'abolició de les estructures polítiques, administratives i econòmiques de l'antic Principat. Amb l'aprovació de l'Estatut de Sau, Catalunya va recuperar una nova divisió territorial, similar a la de la República, però que mantenia les diputacions com a eina de suport als ajuntaments. A partir d'aquí, s'ha realitzat una forta transformació dels nostres municipis i del nostre territori, d'acord amb les noves realitats del país. I s'ha fet conjuntament entre la Generalitat, les diputacions, els consells i els ajuntaments.

Sóc del convenciment que cal racionalitzar els recursos, i més encara en aquests moments de dificultats econòmiques. Per això, des de fa gairebé un any, des de la Diputació ens reunim amb els consells comarcals i amb els ajuntaments per tal de cercar fórmules per mancomunar serveis i evitar duplicitats en la prestació d'aquests.

Aquest és el camí que cal seguir, i no propostes d'eliminació de municipis tal com s'han començat a plantejar de manera gratuïta i poc rigorosa en els darrers dies, i que en cap cas poden ser acceptades per la manca de respecte que comporten al dret de les persones a decidir a quina comunitat volen pertànyer.

L'eliminació de municipis no pot suposar mai un estalvi econòmic. Si fos així voldria dir que hem permès l'eliminació de serveis públics als quals tenen dret els ciutadans, cosa que no podem acceptar. Convençuts n'estem d'aquest posicionament i, per tal d'avalar-nos encara més en aquesta defensa de la nostra realitat territorial –que és la que tenim i és la que volem–, des de la Diputació promourem l'elaboració d'un estudi acadèmic rigorós per contradir de manera encara més contundent totes aquelles propostes desafortunades i injustes que, com les que ja s'han deixat sentir aquests dies, poden anar sorgint.

A més, cal assenyalar també que aquest tipus de propostes contravenen clarament a l'article 151 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre la determinació, modificació o eliminació dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya.

En conseqüència, suprimir o agrupar municipis inferiors a 20.000 habitants com ha proposat la FEMP o el que pugui acabar estipulant-se a través del Programa Nacional de Reformas 2012 demostra clarament una absoluta desconeixença de la realitat territorial de Lleida i un menyspreu a la realitat nacional de Catalunya. En resum, un autèntic despropòsit.