“Abans que tancar la piscina hi ha altres solucions”

Quan es va plantejar hi havia una gran demanda ciutadana i es va creure que dotar Cassa d'una infraestructura d'aquestes característiques tenia un cert sentit. Però des que va sortir l'idea fins que van començar les obres va passar massa temps, el projectes es va modificar i això va fer que hi haguessin retards.

El projecte que inicialment va presentar Antoni Baulida estava pressupostat en cinc milions d'euros. Finalment, en va costar tres i mig, dels quals 2.400.000 euros els va posar el municipi.

Actualment, la gestió de la piscina no costa res al consistori. Tenim el deute de construcció, però per recuperar-lo la vam posar en mans d'una empresa que ens havia de pagar un cànon anual, o sigui un lloguer, de setanta mil euros els primers anys; més tard pujava a cent mil i després dels deu primers anys s'havia de revisar fins a l'acabament de la concessió. Aquesta era la teoria. A la pràctica ens hem trobat que Sport Aqua Cassà, SL ha dit que no tenia prou liquiditat, els hem denunciat per impagament i hem obert noves possibilitats de gestió.

Podríem administrar-la directament des de l'Ajuntament, però aquesta seria una aposta complicada; podem buscar una altra empresa que hi vegi possibilitat de negoci per gestionar-la o podem tancar-la, però crec aquesta seria una possibilitat desesperada i estic segur que es poden fer moltes altres coses abans de prendre una decisió tan radical.

I tant! Podríem oferir a les empreses interessades que a canvi d'una rebaixa en el cànon d'explotació gestionin conjuntament la piscina coberta i la descoberta i facin les reformes necessàries per convertir aquell espai en un centre lúdic de primer ordre que es complementés amb la zona esportiva. D'altra banda, creiem que falta una mica més de comercialització; hem de saber explicar que a Cassà hi ha una instal·lació potent que està oberta als altres pobles de la rodalia, ja sigui Llagostera, Campllong, Riudellots, Vidreres o Sils. Avui tenim quasi vuit-cents socis i tenim voluntat de continuar perquè sabem que si la tanquem serà difícil de tornar-la a engegar.