Entre el negoci, l'oci i l'obligació

Enric Bagué, alcalde de Cassà de la Selva, es pregunta si a hores d'ara, coneixent el que es coneix de la crisi i el seu impacte sobre les finances municipals, es plantejaria fer una piscina coberta, però reconeix que quan es va proposar el projecte eren altres temps; la ciutadania ho demanava; les arques dels consistoris anaven grasses, i pocs responsables polítics es van plantejar que darrere de l'edifici, normalment signat per despatxos d'arquitectes amb un cert prestigi local, hi havia unes despeses de funcionament i manteniment que exigien que la instal·lació no entrés en fase de pèrdues, perquè, sinó, els pobles es veien atrapats per una sagnia que deteriorava, per molts anys, la seva salut econòmica. En aquest aspecte, un dels primers municipis que va apostar per la piscina coberta va ser Anglès, on es va plantejar l'any 1983, amb la intenció d'atraure usuaris de Santa Coloma de Farners, la Cellera, Amer i Bonmatí. Desprès d'obrir, va gaudir d'uns primers temps esperançats però més tard va fer la viu-viu fins que, per sobreviure, no va trobar altra sortida que cedir-ne la gestió a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). S'hi va signar un contracte de 25 anys en què s'incloïa que la modernització de les instal·lacions tindria un valor superior a 1.600.000 d'euros, quantitat que havia de cobrir un consistori que, a més, i en cas de pèrdues, havia d'equilibrar els pressupostos posant-hi diferència.

Esteve Callís, regidor d'Hisenda de la vila, afirma que quan van introduir aquest va ser una qüestió que van revisar a fons, i que no només van descobrir detalls que no veien clars al contracte, com ara qui havia de pagar l'IVA, sinó que per aturar l'espiral de pèrdues (210.000 euros el 2010) van decidir que en farien la gestió directa i convidarien els alcaldes veïns a mancomunar-ne l'ús i les despeses.

La UFEC, que a les comarques gironines gestiona altres piscines, com ara la de Salt, s'ha trobat amb una certa polèmica a la de Sant Hilari Sacalm, una instal·lació que ha de recórrer a l'aportació del consistori per continuar funcionant. Albert Santaugini, regidor d'Esports, sosté que, tot i que la gestió va a càrrec de l'empresa privada, en ser “de titularitat pública, el dèficit l'assumeix l'Ajuntament”, en un context “de crisi i pujada continuada dels carburants que fa molt complicat captar usuaris dels pobles veïns”. Una situació gens afalagadora en què també té a veure, i molt, que Santa Coloma de Farners s'hagi dotat d'un equipament aixecat a mitges entre el consistori –va destinar a l'obra 3.600.000 euros, un milió dels quals subvencionats per la Generalitat– i l'empresa Sport Assistance 2000, SL –que hi va aportar 3.350.000 euros més–, que, batejat amb el nom de Piscina de la Selva intenta captar clients d'un radi d'acció molt ampli, des d'Anglès fins a Vidreres. Sport Assistance, responsable també de la piscina de Torelló –fins a la qual, gràcies al túnel de Bracons, es desplacen usuaris de la Garrotxa–, té clar que el mercat de l'esport ofereix un gran potencial i, en aquest sentit, coincideix amb l'anàlisi del professional Cesc Martín, que a través de l'empresa Wellness Empordà s'encarrega de la piscina coberta de Tossa i la descoberta de Cassà. “Tant si és municipal com si se'n fa una concessió administrativa, perquè un projecte sigui bo i econòmicament viable cal que es faci un estudi previ perquè la instal·lació s'ajusti a les necessitats de la població i no es donin casos de sobredimensionament, que generen pèrdues”, explica Martín

Roses és un cas paradigmàtic. L'equipament va ser promogut per l'Ajuntament i gestionat per l'empresa pública Promoció i Desenvolupament de Roses, SL, presidida pel regidor d'Hisenda, Manel Escobar. Tot i que arrossega el pagament del crèdit demanat per a la construcció (180.000 euros anuals), ha superat els 1.750 abonats, pràcticament s'autofinança i s'ha convertit en una instal·lació amb una rendibilitat social elevada.