“La principal font d'ingressos són els aparcaments”

Crec que positivament, ja que el Pertús s'ha convertit en un centre comercial molt important. Tot i que la major part del comerç està en la zona de l'Estat espanyol, nosaltres també en sortim beneficiats pels efectes col·laterals. Per aquí passen uns cinc o sis mil cotxes cada dia i això és molta gent. Durant uns mesos, l'any 1993, hi va haver molta por, ja que la gent no pujava al Pertús, però a poc a poc la situació es va recuperar i fins i tot es va incrementar moltíssim.

Els aparcaments. Els tres pàrquings que tenim en el nostre terme són la nostra principal indústria. La major part de la gent, tot i que comprin en la part espanyola, han d'aparcar aquí i això és molt positiu per a un poble de poc més de 500 habitants. Tot i que amb la desaparició de les fronteres van marxar molts funcionaris, la població s'ha mantingut estable. Hi ha una plantilla de 25 persones a l'Ajuntament i molts dels veïns del Pertús francès treballen al comerç de l'altre costat.

Crec que l'alcalde de l'època es va plantejar alguna cosa similar, però el govern francès no en va voler saber res. La idea d'Europa no encaixava amb la creació de més zones franques. Aquí no vam rebre cap tipus d'ajuda arran de la desaparició de les duanes. L'únic que ens van concedir va ser l'exclusivitat de les botigues de canvi a l'autopista. Vam crear una empresa, de la qual vaig ser director general, i vam obrir oficines a l'autopista fins que l'arribada de l'euro les va fer inviables. Després n'hem obert prop de Suïssa i d'Hongria.

És evident que l'Estat espanyol apujarà impostos, però crec que el govern francès haurà de fer el mateix. A llarg termini, els preus s'equilibraran, però
el Pertús ja té feta una imatge de marca molt atractiva per als clients francesos, que són la immensa majoria.