Per terra, mar i aire

La denúncia de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya contra els ajuntaments de Girona i Figueres és un més dels atacs de l'Estat espanyol en la seva croada contra l'independentisme català. L'ofensiva ha arribat per terra, mar i aire, en alguns casos literalment, com a Roses i al Ripollès. El mes de març, la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va anunciar que portaria al jutjat els ajuntaments que no tinguin la bandera espanyola al balcó emparant-se en una llei del 1981 que diu que els ajuntaments i edificis del govern de la Generalitat estan obligats a penjar la bandera espanyola. De Luna reobria d'aquesta manera la “guerra de banderes”, després que diversos consistoris decidissin lluir només l'estelada i retirar la rojigualda dels balcons. En aquell moment la major part de partits, excepte el Partit Popular, vaa criticar l'amenaça de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, i hi va haver crides a penjar estelades.

També els municipis que s'han declarat territori català lliure han estat fiscalitzats per l'Estat i la mateixa delegada del govern va demanar als ajuntaments que li fessin arribar les mocions que havien aprovat els plenaris, al·legant que una normativa de l1985 diu que els ens locals estan obligats a trametre a l'administració de l'Estat una còpia dels actes i acords que facin. Ara, ha tocat el rebre als ajuntaments de Figueres i Girona, per haver posat dos trens per anar a la manifestació de l'11 de setembre a Barcelona per la independència.

Però l'Estat no s'ha quedat aquí. En els últims mesos, també hi ha hagut algunes provocacions militars que han provocat la indignació del territori. La més sonada va ser a l'octubre, quan dos caces F-18 de l'aviació espanyola van sobrevolar, suposadament perquè estaven fent unes pràctiques de vol, el baix Ripollès, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i el Berguedà. Els avions van passar a menys de 300 metres de terra i en algunes poblacions van fer girs i un parell de passades. A les comarques gironines es va deixar sentir especialment a Ripoll, les Lloses, Campdevànol i Alp. El ministeri de Defensa va assegurar que es tractava d'un vol d'instrucció de pilots novells, però els veïns de la zona no ho van veure així i van denunciar que hi veien una clara voluntat intimidatòria.

Pocs dies després, l'armada va obligar un pesquer de Roses a posar la rojigualda. Un patruller militar va inspeccionar diversos vaixells pesquers i a un d'ells el comandament militar va dir a la tripulació: “Que ponga la bandera, la nuestra, la del país”. L'acció d'inspecció que es va fer va fer sonar de nou les alarmes, per si les maniobres tenien a veure amb el context polític de Catalunya, sobretot després de l'episodi dels vols rasants al Ripollès. La intervenció de l'armada formava part dels controls que habitualment fa el ministeri de Medi Ambient als pesquers.