«Amb el parc del cavall i el polígon industrial, tenim el futur resolt»

–«Les infraestructures ens tenen fregits, però ho donem gairebé per tancat. Dic ‘gairebé' perquè s'ha de resoldre la MAT, ja que ens han acceptat al·legacions sobre el traçat aeri, que s'allunya del veïnat de les Roques. Des del Cilma apostem per fer viable el soterrament. Lluitem amb això, però serà bàsicament el que vulgui el Parlament.»

–«Tenim assumit que el traçat és el que és, amb millores puntuals que s'han fet a Bàscara però que són insuficients.»

–«Encara tenim l'esperança que el projecte encara no ha arribat als ajuntaments, només esborranys, i fins entrat l'any que ve no el tindrem, sembla. Ens volem avançar amb un projecte alternatiu, i sí que és veritat que arribem abans que amb el tren.»

–«No, no era tard.»

–«Els ajuntaments petits són els que ocupem més territori i per tant els que suportem les infraestructures. És un contrasentit, perquè tenim molt poca força política. Per això sovint el poder no escolta aquesta reivindicació. Hem de fer entendre que el territori és un patrimoni que hauria de defensar tothom. És una lluita difícil i falta la sensibilitat de la classe política. Els polítics defensen els ciutadans, que és on hi ha els vots.»

–«Al Pla de l'Estany s'ha invertit molt a tapar la infraestructura, i de Bàscara a Pontós surt a cel obert i de qualsevol manera. A Bàscara només es podia resoldre canviant-ne el traçat, i l'administració es va espantar. Ningú ho va voler assumir per la por de la classe política de no complir calendaris. Tot i que hi hauria hagut temps de sobra, perquè Girona farà impossible que per Bàscara hi passin trens abans de cinc anys.»

–«Bé, ho hem fet seguir tot. Tots els temes pendents s'han anat resolent. En tot cas, les infraestructures han retardat altres temes, com ara el pla general i el polígon industrial i el parc del cavall.»

–«El parc del cavall era un espai entre Orriols i Bàscara, i ara s'ha repensat i estarà a l'entorn del Fluvià a Bàscara. Al nucli d'Orriols s'hi ha fet el polígon industrial, que ja era qualificat així el 1978 però que havíem pensat a requalificar i passar-lo a un ús comercial i hoteler lligat al món del cavall. Ara recuperem la idea inicial, i potser té més sentit, ja que el pla director de l'Empordà també recull aquest ús industrial amb caràcter logístic.»

–«L'assumirà el creixement urbanístic de Bàscara. Serà un concepte més acotat a la zona del riu. Amb aquesta nova concepció, s'hi ha afegit que la Generalitat impulsa el camí de Sant Jaume, que arriba per Orriols i Vilademuls, que enllacen precisament al parc del cavall. A més, un promotor privat hi promou un alberg. En comptes d'un macroprojecte, seran petites iniciatives.»

–«Sí, el projecte gros serà l'industrial, i el parc del cavall serà més petit. El que nosaltres volíem era una zona més lleugera, en comptes de la zona industrial, però Urbanisme no ho va acceptar. Al final, però, jo crec que millora tot plegat, perquè les indústries que s'hi instal·laran també són diferents, molt tecnològiques i netes.»

–«A Bàscara no hem viscut mai de la construcció, perquè el creixement ha estat petit. Però podrà dinamitzar l'economia diversificant amb el tema logístic. No fem una aposta única a l'entorn del parc del cavall. Amb els dos sectors tenim el futur del municipi resolt.»

–«Sí, s'ha retardat un any per aquests canvis al sector industrial, però no ha entorpit res, i més en un moment de paràlisi. A més, ha estat pendent de les infraestructures. Defineix els equipaments com ara els esportius i els nuclis.»

–«Alguna actuació de gran interès com ara la recuperació de l'hotel Fluvià, que s'ha d'enderrocar, i recuperar els espais naturals; i el castell, que serà l'últim pas per recuperar tot el nucli antic de Bàscara. S'afegirà a altres edificis recuperats com ara l'ajuntament. També s'haurà de veure com resolem la futura escola i on situem la llar d'infants. El centre de dia també hem de veure si el posem al casal d'avis, però tot plegat es preveu que sigui un servei a nivell d'aquesta subcomarca.»

–«Resumeix el que són els 30 anys d'ajuntaments democràtics. El vitrall recupera la memòria històrica perquè hi havia hagut un retaule barroc que es va destruir el 1936. A més, té vocació de símbol d'acabar un procés de recuperar coses al municipi. Per això vam fer coincidir la presentació amb el dia que feia 30 anys d'ajuntaments democràtics.»