Administracions
JOAN DORDAS
ALCALDE DE CAMPELLES (PROGRÉS MUNICIPAL)
“El poder és de la gent del poble”
L'alcalde diu que sempre han tingut molt clar que els veïns de Campelles han de participar directament en les decisions importants
El mobiliari de la plaça i el nom d'un carrer, els últims exemples
Joan Dordas, un ramader de 58 anys, diu que l'única política que l'interessa és el seu poble. Es va presentar a les eleccions –hi ha llistes obertes– per primera vegada fa 8 anys. N'ha estat quatre a l'oposició i ara és a l'alcaldia. Sempre ho ha fet com a independent per Progrés Municipal.
Campelles és un bon exemple de democràcia. Des que Joan Dordas governa al consistori, els veïns han estat consultats diverses vegades sobre temes importants per al poble. L'alcalde reflexiona sobre aquest aspecte en aquesta entrevista, el remarca, tot i que reconeix que el fet de ser pocs habitants hi ajuda.
Ho consulten tot, als veïns?
Tot allò que podem. Ho hem tingut sempre molt clar. És la nostra manera de veure les coses. El poder és sempre de la gent del poble.
Hi ajuda, les dimensions que té?
Sí. Som un poble de 140 veïns, però només hi vivim tot l'any la meitat. És, doncs, molt fàcil fer consultes, i més amb les noves tecnologies. A part, això ens dóna molta tranquil·litat. En cas contrari, la gent et pot passar factura tota la vida per una alcaldada.
Quins temes han sotmès a consulta pública?
El mobiliari de la plaça de l'Ajuntament i, ara, volíem fer una escultura per a l'entrada del poble que sigui identificativa del passat i del present, lligat a la ramaderia i a l'activitat forestal, que van a menys. També, donar nom a un carrer del poble.
Van retirar el d'un governador franquista, no?
Sí, Luís Mazo Mendo. Va ser una persona més que terrorífica i no pot ser que a Campelles hi tingui un carrer dedicat. De fet, som un poble on no hi ha més carrers amb noms de persones. Ara hem decidit que el carrer de Mazo es digui de Josep Corominas i Ferrussola.
Qui és aquest senyor i per què li dediquen un carrer?
Les persones som importants i fem coses bones. Aquest és el cas de Corominas, que va marcar un abans i un després. Va ser un restaurador molt avantguardista. Per la seva manera de ser, va aglutinar la gent del poble, i a més va atraure molta gent de segona residència. El carrer és on ell tenia la fonda.
Quins projectes tenen, de futur?
Tenim el poble, per sort, molt ben equipat. Ara només ens cal renovar la xarxa d'aigua potable. És del 1930, de les primeres que es van fer, i encara és d'uralita. Ens du molts problemes i s'aguanta per un pèl. Amb un cost de 600.000 euros, és l'única que hem demanat que s'inclogui al nou pla únic d'obres i serveis. En l'època en què estem, no es poden fer coses supèrflues.
En què centren, doncs, la seva activitat?
Hem anat fent feines de manteniment, d'endreça. Als dos cementiris que tenim, al rellotge de l'església... hi hem instal·lat una xarxa Wi-Fi, hem fet el nomenclàtor, etc.
En l'àmbit de la vall de Ribes, s'entenen els pobles?
Costa. No és una bassa d'oli.
Què costa?
Costa d'entendre'ns en temes com regular l'accés als boscos als boletaires. Fins i tot costa de compartir alguns serveis comarcals com el de secretaria.
La fiscalia de l'Estat els persegueix.
Sí, perquè ens hem declarat exclosos d'Espanya. Aviat ens arribarà la denúncia, i suposo que moltes més, perquè també hem tret la bandera espanyola i hem penjat l'estelada i hem declarat el rei d'Espanya persona no grata.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
