opinió. President de la Diputació de Barcelona
La resposta local a la crisi
És innegable que durant els últims mesos, i com a conseqüència de la crisi financera mundial, estem vivint una situació difícil, una situació que impacta directament sobre les persones, les famílies, les empreses i les administracions locals, com és el cas dels ajuntaments. Alhora, s'ha produït un viu debat sobre els orígens, les causes i l'abast de la crisi i sobre les vies i les opcions més adequades per superar-la. Com a president de la Diputació de Barcelona, m'interessa participar en aquest debat aportant, en clau positiva, des de l'òptica dels governs locals de la província de Barcelona.
Als governs locals, més que parlar de la crisi, el paper que ens correspon és el d'impulsar mesures i accions per pal·liar-ne els efectes, amb un objectiu clar i un horitzó definit, que és l'endemà de la crisi. La societat s'havia acostumat tant a parlar del creixement sostingut que el xoc sobtat de la crisi ha fet que les mesures pal·liatives i puntuals ocupessin el primer pla de l'actualitat. Ara bé, tothom sap que les crisis se superen amb respostes fermes i decidides, però també amb el treball de fons, amb els recursos i els plantejaments que vénen de més enrere i que miren cap al futur. La crisi ha tingut, en efecte, repercussions negatives en el nostre nivell d'ocupació, però, al marge de les accions concretes i d'urgència que ha calgut realitzar, l'única manera d'avançar és pensar ja en una nova perspectiva econòmica a mitjà i llarg termini.
Així, la Diputació de Barcelona ha viscut, com tothom, un últim any molt intens, marcat per la crisi. Un any en què hem hagut de posar en marxa mesures i recursos puntuals i extraordinaris per afrontar el cop de la crisi, i en què hem demostrat que som capaços de respondre de manera immediata i eficaç a una situació d'aquestes característiques. Així, hem creat una oficina específica d'assistència tècnica als ajuntaments de la província que els ha ajudat a tramitar amb garanties i amb rapidesa les ajudes incloses en el fons estatal d'inversió local i que, un cop presentats i aprovats els projectes, els ajuda ara en la fase d'execució i justificació.
Hem fet també un esforç addicional sobre el pressupost de l'any 2009, introduint-hi modificacions per donar cabuda a mesures complementàries destinades a generar ocupació al nostre territori, en àmbits com ara la xarxa de carreteres locals, la dinamització del turisme local de qualitat i els serveis locals d'ocupació. Aquestes modificacions han anat en el sentit de donar prioritat a les situacions que es plantegen als ajuntaments, i per això s'ha accentuat la perspectiva social i d'atenció a les famílies en l'orientació de les nostres polítiques de suport als ajuntaments.
També hem creat programes de xoc per assegurar la suficiència alimentària en el període de zero a tres anys a les escoles bressol municipals, per donar suport als ajuntaments a l'hora de proporcionar ajuts d'urgència social a les famílies i per reforçar les entitats socials que treballen per la inclusió social.
Vull subratllar, entre aquesta diversitat de mesures, el fet que, davant el cop que la crisi ha representat per a les finances dels ajuntaments –històricament prou minvades en comparació amb les de la resta de nivells de l'Estat–, hem ampliat les dotacions dels instruments que permeten incentivar i facilitar el finançament de les inversions municipals (el programa de crèdit local i els ajuts de la caixa de crèdit) i hem creat un programa complementari de despesa corrent, que permet augmentar en un 25% les inversions del pla de concertació, el pla que permet realitzar nombrosos projectes i programes de desenvolupament engegats pels ajuntaments.
Però aquesta intervenció enèrgica i decidida contra la crisi no ha d'ocultar que el nostre plantejament de servei als municipis i, en definitiva, a la societat, té un marcat accent sostenible, inclusiu i solidari, que fa ben bé una dècada que desenvolupem i que estem convençuts que segueix sent vàlid davant l'horitzó del final de la crisi. Perquè a la Diputació creiem en la força de la proximitat, del servei públic proper a les persones, obert, de qualitat, sense diferències entre municipis petits, mitjans o grans.
Per aquesta convicció en el paper clau dels governs locals, les accions d'urgència que hem emprès tenen com a objectiu principal consolidar els ajuntaments de la província en una etapa especialment complicada, garantint la capacitat d'inversió per millorar els equipaments i les infraestructures públiques locals, i augmentant la capacitat de resposta dels ajuntaments davant les necessitats de les persones que estan patint de manera més directa els efectes de la crisi.
Treballar pels municipis és, doncs, la raó del nostre model de servei públic, un model que es basa en el principi de subsidiarietat proclamat per la Unió Europea: els serveis que es poden prestar des d'un nivell administratiu proper que no els presti un de superior. I també es fonamenta en una manera de treballar: les xarxes, la concertació d'idees i de recursos. Rendibilitzar els recursos públics mitjançant les economies d'escala, evitant la jerarquització vertical en les relacions entre administracions ha demostrat ser una manera eficaç de millorar la qualitat i la quantitat dels serveis públics locals a la nostra província. I rendibilitzar els recursos públics, també, convé remarcar-ho, evitant duplicitats institucionals i despeses redundants, buscant la màxima eficiència i simplificant l'administració pública.
La realització d'aquest model de servei públic local topa, però, amb l'inconvenient ja esmentat, que els ajuntaments tenen un important dèficit de finançament, que no es correspon amb el nombre creixent de serveis públics que presten, fins i tot quan no tenen competència però altres administracions no els assumeixen. Per això cal establir un model de finançament dels governs locals estable i viable, amb una llista clara de competències i la corresponent dotació de recursos, per garantir una millora qualitativa i quantitativa dels serveis públics i del benestar general. Un benestar en el qual els ajuntaments tenen molt a dir i a fer.
El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya ha significat un primer pas endavant cap a la solució d'aquesta qüestió, però ara cal que es concreti el seu plantejament receptiu al municipalisme, al paper clau dels ajuntaments a l'hora de contribuir al progrés i el desenvolupament social. Tant a escala catalana com espanyola, hem d'aconseguir una nova legislació de bases del règim local que reforci les hisendes dels ajuntaments. Cal que aconseguim un compromís de totes les administracions de l'Estat per distribuir de la manera més eficient les competències i els recursos necessaris per servir millor la societat. I és evident que ara és el moment adequat per fer els passos adequats per aconseguir aquest compromís.
Davant d'una crisi global –amb realitats i concrecions específiques locals– tenim molt clar que cal també donar respostes locals. Els problemes i les realitats d'avui exigeixen respostes que evitin la superficialitat, respostes que ajudin a construir una societat més avançada, més justa i equitativa, amb més oportunitats i menys dependències per a tothom. En aquest sentit, resoldre el finançament local significaria salvar un obstacle important per afrontar favorablement la crisi en l'àmbit local i, sobretot, ens situaria en una posició òptima per impulsar amb garanties el desenvolupament local després de la crisi.