Els números surten perquè Medinyà s'independitzi
Un estudi exposa la viabilitat que el poble se separi de Sant Julià de Ramis
Per Comas (UdG), caldria reduir despeses i rebre més transferències corrents
Un estudi encarregat per l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis revela la viabilitat econòmica de la segregació del seu nucli de Medinyà. L'anàlisi dels professors de la Universitat de Girona Jordi Comas i Josep Anguera constata que, si obté la independència, l'Ajuntament de Medinyà hauria de fer petites correccions per tenir uns comptes sanejats, com ara reduir despeses i aconseguir més transferències corrents.
Comas, doctor en organització i direcció d'empreses de la UdG, considera que la viabilitat dels dos nuclis (Sant Julià i Medinyà) és segura si se separen. “Malgrat que sembla que hi ha un petit dèficit a Medinyà [59 euros per habitant el 2010 i 45 el 2011], és molt petit. S'haurien d'ajustar les despeses i no augmentant la càrrega impositiva, perquè no és el moment de fer això. Es podria arribar a equilibrar perfectament.”
Tenint en compte els pressupostos liquidats entre el 2008 i el 2012, l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha tancat el conjunt dels quatre exercicis amb un superàvit d'1.393.325, cosa que s'hauria de relativitzar, explica Comas. El professor del departament d'organització d'empreses de la UdG admet que els números positius no recullen els problemes de tresoreria reals que afecten tots els ajuntaments a causa dels impagaments.
L'augment de les transferències corrents que hauria de percebre Medinyà com a nucli independent també queda clar si es compara amb altres municipis veïns, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, amb uns serveis i una superfície similars. L'estudi de la UdG conclou que Medinyà rep 124,44 euros per habitant menys que Sant Jordi i 6,36 euros menys que Cervià. Això no vol dir que l'estudi no trobi convenient mancomunar serveis amb municipis veïns en cas que Medinyà se segregués.
Deute inicial
El nou ajuntament començaria a funcionar amb un deute de 63.000 euros al consistori de Sant Julià de Ramis. Segons l'estudi, és la part que li correspondria assumir tenint en compte que, el 31 de desembre del 2012, l'Ajuntament de Sant Julià tenia un saldo negatiu de 311.876 euros entre el que deu i el que no ha cobrat.
Sempre que ha estat possible determinar on s'han fet les inversions, l'estudi destaca que el 2005 l'Ajuntament gastava 2.915 euros per habitant més a Sant Julià. Va ser la desviació màxima perquè, a la construcció del local social medinyanenc, a Sant Julià només s'hi han destinat, fins a finals del 2012, 67 euros més per habitant.
LES XIFRES
Amb codi postal i telèfon
Medinyà va dir adéu al seu ajuntament el 1972, però en la guia i el correu encara és diferent de Sant Julià
Una entitat lluita per la segregació des de fa dues dècades
J. Ferrer
A Medinyà, com a mínim, un jubilat, un treballador d'una empresa química, un funcionari, un responsable de gestió de recursos humans, un planxista que treballa com a autònom i una mestressa de casa coincideixen que el poble ha de ser independent. Tots sis són membres del col·lectiu Pro Medinyà Independent. Pensen que, per història, per consciència de poble i per serveis, Medinyà ha de tenir ajuntament. “Podrem funcionar demà mateix com a poble. Ja ho havíem sigut. No demanem res de nou”, explica Imma Gelon.
Pro Medinyà Independent, creat el març de 1995, ha tingut períodes de més o menys activitat, com reconeix Ignasi Roura, però sempre amb la segregació com a objectiu. “Al principi, vam anar casa per casa. Un veí deia que ens donava suport, però que no podia signar perquè després necessitaria el permís de l'Ajuntament [de Sant Julià]”, recorda Narcís Dalmau.
Dalmau havia estat a l'Ajuntament de Medinyà abans del 1972. Recorda que l'Estat donava 500.000 pessetes als pobles que es fusionaven amb altres municipis. Ateses les dificultats del moment, l'alcalde Eduard Fonsdeviela va voler integrar-se a Sant Julià. Però la Costa-roja és una barrera geogràfica i mental. “Si tens l'Ajuntament a prop, hi pots influir, i veus les decisions més a prop”, diu Miquel Felip. De moment, no és així.
Medinyà, curiosament, té codi postal propi, el 17482, diferent del 17481 de Sant Julià. I els números de telèfon comencen amb 49, igual que a Cervià o Viladasens. A Sant Julià, en canvi, comencen amb 17, igual que a Sarrià de Ter.
Des que Narcís Casassa és l'alcalde de Sant Julià, l'any 2003, a Medinyà veuen l'Ajuntament amb més bona predisposició. El 21 d'octubre del 2011, els cinc grups municipals van posar fil a l'agulla perquè Medinyà recuperés l'Ajuntament. El mes passat, regidors i membres de Medinyà Pro Independent van ser al Parlament, i la Generalitat podria fer una excepció per a Medinyà en la nova llei de governs locals.
Lluny queden les lluites de fa vint anys, quan, tot i les signatures recollides, l'Ajuntament de Sant Julià, amb Sebastià Corominas (CiU) d'alcalde, i la Generalitat no van autoritzar la segregació. Els veïns van haver de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè s'acceptessin les signatures recollides, diu Josep Colom. El president del col·lectiu, Martí Ferrés, és caut. “L'hem vist moltes vegades a prop, la segregació. Al principi, Medinyà reunia els requisits per ser municipi independent, però [el govern] va canviar la llei [l'any 1998].”
