Les arques locals a Ponent, en via d'estar sanejades
La Diputació tenia un deute de 85 milions el 2011 i ara el situa en els 66
La Paeria ja se situa al límit permès per sol·licitar crèdits
De les ciutats del pla, Cervera és la que presenta xifres millors
Les administracions locals lleidatanes han posat fil a l'agulla en el sanejament econòmic i en la reducció de l'endeutament. Les normes imposades per l'Estat i l'excessiva càrrega financera que suportaven alguns ajuntaments ho feien obligatori.
La Diputació de Lleida va aprovar ahir l'aplicació del superàvit del 2013, de 5,7 milions d'euros, a inversions d'enguany, fet que va aprofitar el president provincial, Joan Reñé, per presumir i anunciar que d'un deute viu de 85 milions que tenia la institució el 2011 ara s'ha situat en 66 en un pressupost de 96 milions. La previsió és per acabar el mandat el 2015 amb poc més de 50 milions pendents d'amortitzar.
Reñé també va mostrar una gràfica sobre el deute de les diputacions espanyoles, la qual situa la lleidatana entre les més sanejades de l'Estat i la que registra menys deute de les quatre catalanes. Aquesta darrera classificació, l'encapçala la de Barcelona amb 133 milions, seguida de la de Tarragona, amb 73, la de Girona, amb 69, i finalment la de Lleida, amb un deute de 66 milions, segons dades del Ministeri d'Hisenda del 31 de desembre del 2013.
Pel que fa a l'Ajuntament de Lleida, amb un pressupost de 150 milions, arrossega un deute 105 milions, xifra que suposa uns 15 menys dels que tenia pendents de retornar el 2012, segons la liquidació dels comptes del 2013. Aquesta reducció li ha permès situar-se en el 70% d'endeutament en relació amb els ingressos, és a dir, per sota del límit fixat per Hisenda (75%) per poder-se endeutar més. No obstant això, els crèdits concedits per l'Estat per pagar proveïdors han tornat a elevar el percentatge al 79,5%. Fa deu anys, aquest índex estava en el 113%. L'oposició de CiU, però, situa el deute de la Paeria en 185 milions, en sumar-hi els crèdits pendents de l'Empresa d'Urbanisme.
A les capitals de comarca del Pla de Lleida la situació financera i d'endeutament també ha anat a millor els darrers anys, tot i que també al preu d'una aturada dràstica de les inversions i retallades en diverses despeses. El 2011, en el pitjor moment, les cinc ciutats del pla llevat de la capital tenien un deute que anava dels 30 milions (Tàrrega) als 5 milions (Cervera), passant pels 23 milions de Balaguer, els 20 milions de Mollerussa i els 8 milions de les Borges Blanques.
Tres anys després, la situació ha millorat lleugerament. Tàrrega ha passat de tenir un deute municipal de 30 milions a 21,5 milions, Balaguer ha reduït de 23 a 19,8 milions i Mollerussa, de 20 a 15,1 milions. Quant a les Borges Blanques, la reducció ha estat de 8 a 4,5 milions, i Cervera ha passat d'un deute de 5 milions a un altre de 3,9 milions.
En relació amb els habitants, Cervera és la que té la situació financera més sanejada, ja que el seu deute municipal és de 424,7 euros per habitant. La segueix les Borges Blanques amb un deute per habitant de 736,7 euros, i Mollerussa, que té un deute municipal de 1.015 euros per habitant. Balaguer i Tàrrega presenten una situació bastant similar: 1.189 euros per habitant la capital de la Noguera, i 1.294 per habitant la de l'Urgell.
