Alcaldes i experts veuen l'IBI com el coixí salvavides
Des dels ajuntaments reconeixen que caldria una revisió cadastral per homogeneïtzar la taxa
Els tributs locals tenen molt recorregut per fer, segons l'expert en hisenda pública de la UB
“Els ajuntaments necessiten peix i canya de pescar”, sentenciava Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona. La metàfora havia de servir per il·lustrar la necessitat que les economies dels ens locals deixin de dependre de les subvencions d'administracions supramunicipals per subsistir i passin a tenir la pròpia “canya”, que segons Solé Vilanova no és altra que els tributs locals, destacant-ne sobretot l'impost de béns immobles (IBI). El discurs del catedràtic és clar en aquest sentit, i lluny d'aplaudir iniciatives com poden ser la rebaixa fiscal aplicada des del govern de Madrid, Solé creu que en situacions de crisi “no és moment d'abaixar impostos”. D'entre aquests –sempre en l'àmbit local– l'IBI és l'estrella, ja que es tracta d'un impost “que no es pot evadir” i que encara s'hauria de reforçar més.
De fet, i marcant els matisos que calguin, ningú dels presents renegava ahir d'una taxa que s'ha convertit en la principal font de finançament de les administracions locals. Des d'ajuntaments com el d'Esplugues de Llobregat, la socialista Pilar Díaz manifestava que no es podia imaginar la gestió d'un ajuntament sense aquesta figura, que, segons l'alcaldessa, té la principal fortalesa “que ajuda a redistribuir la riquesa”. Però tant ella com el representant del govern autonòmic, Marc Prat, són conscients que calen reformes en aquesta línia per aconseguir que hi hagi un equilibri en aquest impost a pobles i ciutats. “Hi ha municipis que des dels anys 80 que no en fan una revisió”, explicitava el que també és alcalde de Ribes de Freser. Tot i que, com recordava Solé, “en temps de crisi es fa difícil posar-ho a to”.
Sense renunciar als ingressos que suposa aquest coixí salvavides per a les arques municipals, des de l'alcaldia d'Alella Andreu Francisco discrepava amb les tesis defensades pel catedràtic sobre la rebaixa d'impostos en moments com l'actual i admetia que, ell, des del seu Ajuntament, ha rebaixat la pressió fiscal en els darrers anys, tot i tenir clar que massa sovint els pressupostos municipals “depenen de l'IBI, els impostos i les taxes”. Tot i així, la recaptació de diners per aquesta via dóna el que dóna i el marge de maniobra és curt si el que cal són millores als municipis a nivell més estructural. A Figueres, per exemple, creuen que dues obres necessàries a la vila són fer subterrànies les vies del tren i la construcció d'una ronda de circumval·lació, dues intervencions que “no tenim capacitat de pagar a través dels impostos”, deia l'alcaldessa, Marta Felip. Ella posava en evidència que durant anys continuarà tancada una de les que fins ara havia estat una de les vies d'ingrés de diner ràpid als consistoris i que són les plusvàlues urbanístiques, i lamentava que a través del tribut local es poden finançar només “serveis ordinaris”.
Recorregut per fer
Sigui com sigui, un cop assumit que les crisis serveixen per posar seny i que, en paraules de Joaquim Solé, s'ha acabat la “borratxera col·lectiva” a nivell d'inversió, el futur no passa per augmentar les subvencions sinó per “garantir que ningú prengui als ajuntaments la recaptació d'aquest impost” i que, just al contrari, les accions passin per “mimar les valoracions cadastrals”. Ho defensava l'expert universitari en hisenda local, el qual, a més, sentenciava que encara hi ha recorregut per fer en la recaptació de tributs locals. “Als països anglosaxons paguen un IBI deu vegades més gran”, concloïa.