Jordi Sargatal celebra la supressió de l'empaitada d'ànecs de l'Escala

El director general de la fundació Mascort, Jordi Sargatal, va qualificar ahir d'anacrònica l'empaitada d'ànecs de la festa major de l'Escala i va felicitar l'Ajuntament per haver-la substituït per una empaitada de pilotes de goma. En el pregó de la festa major, Sargatal va fer extensiva la felicitació a tots els escalencs que van participar en la salvaguarda de la casa de forestal d'Empúries i sobretot del paratge de Vilanera i va destacar-ne la importància com a connectors biològics entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí.

A cavall de la realitat i sobretot de la ficció, Jordi Sargatal va dir que va anar a la desembocadura del Rec del Molí i mirant la badia cap al nord va fer un exercici d'arqueologia faunística imaginant-se la zona en temps dels colonitzadors grecs d'Empúries sis segles abans de Crist. En aquest sentit, va recordar que provenien de Focea, un illa anomenada així per l'abundància de foques de la zona i va dir que podien haver escollit Empúries perquè també hi abundaven. “Com a mínim és una raó ben bonica. Aquí, els foceus hi van retrobar les belles sirenes d'Ulisses”, va sentenciar. Seguint aquest fil argumental, va proposar recuperar la seva idea de fa anys de reintroduir la foca al cap de Creus i va fer volar la imaginació davant del nombrós públic que assistia al pregó imaginant-se un futur amb les Planasses com a entrada natural de l'Escala al massís del Montgrí; amb Vilanera, que continuava essent el lligam entre parcs i entre la plana i el Montgrí i els turons; amb l'estany de Bellcaire recuperat, i amb unes salines a la closa del riu Vell.

Jordi Sargatal va fer memòria de l'activisme que va aturar l'urbanització Port Llevant, el 1977, entre les goles de la Muga i del Fluvià, i que set anys després es va consolidar amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls, que ell va dirigir. Va remarcar la important participació d'escalencs en aquest procés.

En l'àmbit personal, Sargatal va destacar la importància que els ocells han tingut en la seva vida professional i va dir que va descobrir la punta del Milà paradoxalment arran d'un voltor dissecat que va veure a l'armeria Crúmols de la Rambla de Figueres, on va esbrinar que va ser trobat a Montgó, on es va desplaçar. La inauguració d'una exposició sobre l'entorn natural del municipi, un homenatge als anxovers locals i una anxovada popular van ser alguns dels altres actes destacats ahir.