El govern colla l'AMB pels pisos buits
La consellera de Governació alerta que el govern serà implacable amb qui tingui pisos socials desocupats, sense cap excepció
Bankia lliura les claus de 36 pisos a la Generalitat que es destinaran a lloguer social
El govern català serà implacable amb totes les entitats, públiques o privades, que disposin d'habitatges socials buits. Aquest és el missatge que va voler transmetre ahir la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, en resposta a la reacció de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que la setmana passada acusava el govern de “deslleialtat” per haver obert un expedient sancionador en detectar que l'ens metropolità disposa de 36 pisos buits (ara 31, segons l'AMB).
“No és afortunat acusar-nos de deslleialtat quan l'únic que estem fent és complir la llei i considerar tothom igual, sense cap tracte de favor a ningú, sigui o no administració pública”, va subratllar ahir la consellera. Mentre que l'ens metropolità va recordar que només disposa d'una trentena de pisos desocupats dels 5.000 que ha construït a través de l'Impsol, Borràs va assenyalar que la situació d'aquests habitatges, repartits entre Rubí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, perdura des del 2012. “Els tenen tancats per si algú els compra, sense haver-los buscat una sortida en el mercat de lloguer”, va insistir.
Collar les entitats que disposen de pisos socials buits és un dels objectius que s'ha fixat el govern en matèria d'habitatge. És un dels camins que pretenen enfilar per donar sortida a les situacions d'emergència social. Una altra via seria la de l'acord, no pas la penalització, i és aquí on es mira de treballar braç a braç amb les entitats bancàries. Ahir el govern català i Bankia van escenificar la cessió de més pisos. L'acord signat al casal cívic de la Salut, a Badalona, estableix que l'entitat bancària cedirà 36 pisos més a la Generalitat i que es destinaran a lloguer social. Badalona té un d'aquests 36 habitatges. La resta estan distribuïts entre els 72 municipis on l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha detectat que hi ha una demanda elevada d'habitatge social.
Un total de 152 pisos
Amb aquests 36 pisos, Bankia ha cedit a la Generalitat un total de 152 habitatges amb aquesta finalitat. Les dues parts van signar un conveni, el febrer del 2014, que situa la xifra final en 230 pisos. El delegat territorial de Bankia a Catalunya, Joaquim Saurina, va aprofitar l'acte de lliurament de claus per anunciar que ja es prepara un lot de 35 pisos més. Les propietats que cedeix l'entitat bancària estan condicionades perquè el beneficiari pugui entrar-hi a viure, tal com els assistents a l'acte van comprovar visitant el pis del carrer Calderón de la Barca. Bankia inverteix uns 6.000 euros per pis en reformes, abans de lliurar-los.
Per accedir a un d'aquests habitatges és necessari haver perdut el pis on es vivia amb anterioritat com a conseqüència d'un procés d'execució hipotecària o estar en procés de reclamació judicial. Mereixen una atenció especial les persones grans, les víctimes de violència de gènere i les persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social. No deixa de ser paradoxal que molts d'aquests pisos estiguin buits després que l'anterior propietari hagi estat desnonat. Això no obstant, Joaquim Saurina va assegurar que Bankia no ha tramitat cap llançament hipotecari en els darrers dos anys quan es tractava de famílies en risc d'exclusió social. La fórmula triada aleshores és la del lloguer especial, a preus que oscil·len entre els 100 i els 320 euros –la mitjana se situa en 224 euros mensuals–, segons les dades facilitades pel representant de Bankia. L'entitat ha signat 574 lloguers especials, repartits per 90 municipis catalans.
Bankia és una de les entitats financeres que tenen signats acords de cessió d'habitatge amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. També s'han signat convenis amb Catalunya Caixa (400 pisos), Unión de Créditos Inmobiliarios (100) i la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària o Sareb (900). D'aquests 1.630 pisos en convenis, informa la conselleria de Governació, el govern català ja n'ha rebut més del 50%.
D'altra banda, el govern de Badalona (Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA) ha fet arribar a la conselleria de Governació el seu malestar pel fet de no haver estat convidat a l'acte d'ahir (no hi havia cap representant de l'executiu badaloní). Meritxell Borràs va negar la discrepància i va anunciar que en breu té previst trobar-se amb l'alcaldessa, Dolors Sabater.
LES FRASES
Badalona espera divuit pisos més
El 31 de juliol, fa per tant més de mig any, la nova alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), i els representants de Bankia van fer la primera trobada del mandat. Fruit d'aquella reunió s'anunciava que l'entitat bancària cediria una vintena de pisos al consistori badaloní per tal que els destinés a lloguer social. Aquests habitatges, que més tard es va concretar que serien divuit, s'havien de sumar als vuit que Bankia va lliurar a l'Ajuntament de Badalona, amb els mateixos fins, durant el mandat anterior del popular Xavier García Albiol. De fet, tal com recordaven ahir els representants de l'entitat bancària, Badalona va ser el primer municipi català on es van signar acords d'aquestes característiques.
Però malgrat la voluntat anunciada per Bankia en aquella reunió del juliol, no traslladada a cap acord per escrit, sis mesos després no hi ha ni rastre d'aquesta vintena de pisos. De cap dels divuit que Bankia té voluntat de cedir, segons va confirmar ahir a aquest diari. Responsables de l'entitat bancària recorden que entre les dues parts hi ha una relació fluida i que es continua treballant per concretar l'acord del juliol en la cessió real dels pisos.
De fet, el govern de Badalona i Bankia tenen previst trobar-se demà passat, segons han confirmat les dues parts, i la cessió d'habitatges per a lloguer social serà un dels temes que es tornaran a posar sobre la taula. Bankia no estableix de moment cap calendari. Sí que recorda que a Badalona ja ha cedit divuit pisos per a lloguer social (vuit a l'Ajuntament i deu més a través de la Generalitat) i que també ha signat disset lloguers especials, pactats directament entre l'entitat i els afectats.