Més llargs que un dia sense pa
La proliferació de grups municipals ha convertit els plens dels ajuntaments en sessions maratonianes
Els plens municipals que celebren els ajuntaments han esdevingut, sobretot coincidint amb l'actual mandat, llargues sessions maratonianes que finalitzen, especialment si arrenquen a la tarda, quan a la sala només queden aquells que cobren per assistir-hi. La llei explicita que les sessions han de començar i acabar el mateix dia, però sembla que no tothom se l'ha llegit. Són molts els municipis on el secretari o la secretària aixeca la sessió ben entrada la matinada. Arenys de Mar, Blanes, Lloret, Mataró i Esparreguera en són bons exemples. En més d'una ocasió els rellotges han tocat les tres.
I és que en les darreres eleccions municipals es va fraccionar el vot i això va donar lloc a la proliferació de partits amb representació als consistoris. Com més grups, més torns de paraula per punt de l'ordre del dia, fet que dóna lloc a un bombardeig de mocions. Entre bastidors, la gran majoria admet que les sessions són soporíferes però, dins la sala, ningú perd l'oportunitat de fer-se notar, escurant o sobrepassant el temps de què disposa.
Arran d'aquesta situació molts ajuntaments comencen a posar fil a l'agulla per escurçar les sessions, tot i que sempre hi ha qui s'hi oposa esgrimint l'argument de l'atac a la democràcia. El consistori de Lleida ha estat el darrer a intervenir, i ha reduït a una les mocions que pot presentar cada grup, a les quals cal sumar un màxim de quatre que s'elevarien al ple a instàncies d'alguna entitat local. Municipis com Terrassa han pres mesures de menor calibre, com avançar noranta minuts l'hora d'inici, de dos quarts de vuit a les sis. Es plega abans, és cert, però no ha variat la durada. Això sí, quan les resolucions tenen el suport de tothom es llegeixen els acords, sense debat paral·lel. Mataró també és dels consistoris que reserva alguns debats, com les declaracions institucionals, per a la junta de portaveus.
Barcelona és una altra de les administracions locals que mira de portar alguns temes als plens pactats per endavant. O fins i tot s'aproven en comissió informativa. Aquí les sessions es fan al matí i s'allarguen fins a primera hora de la tarda. No és estrany veure regidors abandonant uns minuts la sala per fer un mos. A Lloret eviten que la gent passi gana i els plens s'aturen mitja hora perquè tothom pugui sopar. Cal proveir-se perquè quan s'acaba l'ordre del dia tots els veïns que vulguin poden prendre la paraula.
Mentre que a Lloret als ciutadans se'ls té reservats els darrers minuts de la sessió, al Masnou s'ha optat per exposar les preguntes dels veïns just abans del ple i així s'estalvien empassar-se tota la sessió abans d'intervenir. I s'ha reduït el nombre de mocions. Sant Adrià de Besòs també ha acordat, de manera verbal, que cada grup presentarà un màxim de dues mocions per sessió. Però el pacte s'ha incomplert des del minut u. “Prop de dues hores amb la primera moció... N'hi ha deu”, piulava aquesta mateixa setmana un regidor adrianenc.
Reus té establert el mateix pacte, i allà sembla que es compleix. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell són algunes de les ciutats que han entomat el debat sobre com fer el ple més lleuger.
Temps heterogenis
Mentre que alguns, la gran majoria, ofereixen les mateixes possibilitats d'intervenir a tots els regidors, hi ha consistoris com el de Mataró, amb nou grups municipals, en què es té en compte el pes de les formacions. Els precs i preguntes, per exemple, es fan en relació amb la representació que es té a la sala: sis per a cada grup que tingui vuit regidors o més; quatre per als grups que en tenen entre quatre i set; dos per als grups de menys de quatre regidors, i un per als regidors no adscrits.
El temps d'intervenció dels grups està o hauria d'estar fixat al reglament orgànic municipal de cada ajuntament, però molts regidors el sobrepassen, i amb escreix. En canvi, costa trobar qui renunciï a temps d'exposició. La imatge d'un alcalde o alcaldessa controlant el temps amb un rellotge és força comuna, tot i que també hi ha qui aplica mètodes un xic més sofisticats.
A l'Hospitalet de Llobregat un timbre adverteix que s'ha esgotat el temps. A Santa Coloma de Gramenet un gran rellotge digital s'encarrega de marcar el compte enrere, mentre que a Mataró un treballador municipal entre el públic controla el temps amb un ordinador, i avisa l'alcalde quan l'exponent s'allarga. Blanes és un dels municipis on els regidors s'han d'ajustar obligatòriament al temps acordat atès que el micròfon s'apaga tan bon punt el cronòmetre arriba a zero. Només l'alcalde té la potestat d'excedir-se. L'ús de rellotges que marquen el temps també pot tenir un handicap: edils que s'entesten a esgotar el temps malgrat que tinguin poc més a afegir.
On coincideixen molts consistoris és a dedicar bona part de la sessió a debatre les mocions, un conjunt de demandes, queixes o suggeriments que, malgrat que s'acabin aprovant, ni tan sols són de compliment obligat per al govern de torn. Abunden les mocions que s'acompanyen d'una hora de debat, així com els plens en què els textos presentats superen la vintena. A Badalona, per citar un cas concret, cadascun dels set grups pot presentar tres mocions.
Fred i calor a la sala
A Tarragona, en el darrer ple municipal es van debatre 23 mocions. En alguns casos s'arriben a ajuntar mocions i a convertir-les en declaracions institucionals, però aquest procés també paralitza el ple uns minuts. Per decisió expressa també de l'alcalde, s'ha decidit no retallar-les per evitar polèmiques sobre la limitació de la participació dels grups polítics. En aquest ajuntament la llarga durada de les sessions es veu agreujada pel fet que la sala de plens de Tarragona no està climatitzada. Això provoca que a l'hivern siguin habituals estampes dels regidors i el públic amb bufandes i mantes i, sobretot, que les sessions siguin encara més difícils de resistir a l'estiu per culpa de la xafogor que hi ha a l'interior de la sala. Aquesta situació va provocar que al juliol es distribuïssin ventalls i que una regidora d'ICV tingués un defalliment.
Tot i que el creixement de grups ha conduït majoritàriament a més hores de debat, també hi ha casos contraris, comptats, en què els plens s'han escurçat. És el cas de Vilanova del Camí, que ha passat de tenir vuit a set forces al consistori. D'aquestes, tres formen el govern en minoria, fet que ha forçat a un treball previ intens que fa que sovint tot arribi al ple molt debatut i com a simple tràmit.
(Informació facilitada per Azahara Palomares, Elena Ferran, Francesc Espiga, Joan Tort, Jordi Alemany, Jordi Nadal, Lluís Martínez, Marta Membrives, Núria Segura, Òscar López i Rosa Maria Bravo).
Tarragona prohibeix que es mengi a la sala durant la sessió
Tarragona és una d'aquelles ciutats on els plens se celebren al matí. A més, les sessions arrenquen ben aviat (9 h). Això no evita, però, que als assistents se'ls vingui a sobre l'hora de dinar ja que hi ha plens que s'allarguen fins a mitja tarda. La gana d'alguns és tan incontrolable que en l'inici de mandat s'ha pogut observar l'escena de regidors que menjaven a les seves taules algun snack. Tot plegat va provocar que l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, prohibís durant una de les primeres sessions del mandat que durant el desenvolupament del ple els regidors mengessin, acció que també està prohibida per al públic assistent.
Debat sobre conciliació a Girona entrada la matinada
Ja és tradicional que els plens municipals de Girona durin moltes hores. Fins fa ben poc començaven a dos quarts de vuit de la tarda i mai finalitzaven abans de la una de la matinada. Alguna sessió s'ha arribat a estendre fins a quarts de tres. Des de fa dos mesos, els plens comencen a les sis de la tarda, una decisió que permet plegar abans però que no ha escurçat la durada dels plens. A Girona, els regidors han arribat a aprovar una moció per a la racionalització horària per la conciliació laboral i familiar pels volts de les dues de la matinada, en un ple que va acabar a dos quarts i deu minuts de tres. Va ser la nit del 20 d'octubre.
Lleida ha arribat a celebrar un ple de tretze hores
Tots aquells que es queixen de la durada dels plens sempre poden pensar que en algun lloc del país hi ha algú pitjor que ells. A Lleida a ningú li estranya ja que una sessió s'allargui durant vuit hores, però és que en aquest municipi s'han superat ells mateixos i han assolit les tretze hores consecutives de debat.
