universitat de girona
La Jane de Tarzan
La primatòloga Jane Goodall, que va reunir ahir al Palau de Congressos de Girona 1.200 persones, defensa els esperits indomables per salvar el món
La conferència que la primatòloga britànica Jane Goodall va fer ahir al Palau de Congressos de Girona va ser un clam a la tolerància, a la defensa de la diversitat i, també, un cant a la humilitat, davant la necessitat de ser conscients que els humans també som animals.
Aquesta Jane, que no va triar Tarzan per casar-se, va explicar que deu el que és a la seva mare, una personalitat que mai li va tallar les ales, al contrari. “Als deu anys vaig llegir Tarzan dels micos. És en aquest moment quan comença el meu somni d'anar a l'Àfrica.” Sense recursos per fer estudis superiors –va estudiar per secretària–, la invitació d'una amiga per anar a Kenya, quan tenia 23 anys, li va canviar la vida. Un cop allí el professor Leakey, a Nairobi, la va escollir en una trobada no buscada per estudiar els ximpanzés salvatges a Gombe (Tanzània). I Goodall va iniciar una fascinant aventura que l'ha portada a estudiar una comunitat d'aquests primats durant 56 anys i, durant el camí, canviar la visió científica que se'n tenia. I, a més, tenint com a ajudant la seva pròpia mare, en una tenda de campanya militar de segona mà. “Si hagués de destacar una cosa dels ximpanzés, seria la gran semblança que tenen amb nosaltres.” Després de dos anys de treball de camp, va fer el doctorat a Cambridge. Però Goodall, aquesta nena inquieta que volia saber d'on sortien els ous, la dona intrèpida que va viatjar a la gran Àfrica i, finalment, la gran científica que va canviar la percepció dels primats, no es podia quedar parada. Goodall té una frase: “Calen esperits indomables per salvar el món.” I això és el que va fer el 1986 quan es va convertir en una activista i va impulsar grans projectes.
I Goodall, ahir, va animar els joves a canviar el món, perquè creu que encara hi som a temps. La seva gran lliçó, a través de la càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la UdG, va ser un luxe i una experiència de vida, que no només ens ensenya a entendre-la, sinó que, a més, ens pot ajudar a canviar-la a millor, si som coherents com Goodall, és clar.
