L'alellenc més il·lustre

fundador de l'escola moderna. Ferrer i Guàrdia, pare de l'Escola Moderna, és prou recordat a Alella, on li van dedicar un petit carrer i on també porta el seu nom la biblioteca.

Són molts els alellencs que han destacat per alguna faceta de la seva vida. L'arquitecte del Liceu, Miquel Garriga; el cap dels serveis d'espionatge durant la guerra de Successió, Salvador Lleonard; el polític Ferran Fabra i Puig, o l'escriptora Maria Oleart –que va néixer a Barcelona però va viure molts anys a Alella– en són una mostra. Però de tots ells qui segurament és més conegut entre els seus habitants, i sobretot ara que se celebra el centenari de la seva mort, és el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, pare de l'Escola Moderna.

Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella el 14 de gener del 1859 i va anar-hi a escola fins als deu anys. Després s'escolaritzà dos anys a Teià i quan tenia dotze anys va haver de marxar de la comarca. Després d'uns anys a París va tornar a Barcelona, on va fundar l'Escola Moderna, que va estar marcada per l'aplicació de mètodes pedagògics moderns i científics i també per la introducció d'una filosofia marcadament racionalista, humanitària i antimilitarista. Des d'aquesta institució va lluitar contra la distinció de classes i contra el paper que aleshores desenvolupava el poder eclesiàstic. Com a conseqüència dels fets de la Setmana Tràgica va ser detingut i jutjat per un consell de guerra, que va sentenciar-lo a mort. Tan sols quatre dies més tard, el 13 d'octubre del 1909, va morir injustament afusellat al castell de Montjuïc.

Tot i que al llarg dels anys hi ha hagut diverses peticions per revisar el judici, fins ara no s'ha aconseguit mai que el govern de Madrid hi accedeixi. Ara, el municipi que el va veure néixer inicia una altra ofensiva per reparar el seu honor. Dijous al vespre, el ple de l'Ajuntament d'Alella va aprovar (amb l'abstenció de CiU i el vot contrari del PP) una moció presentada per ERC-LG per demanar a l'Estat que anul·li el consell de guerra a què van sotmetre el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.

«La idea va sorgir en les I Jornades Ferrer i Guàrdia, celebrades el 2001, i a poc a poc ho hem anat madurant; aleshores no formàvem part del consistori, però ara, coincidint amb el centenari del seu afusellament, som al govern local», explica el primer tinent d'alcalde, Àlex Asensio, que és membre del col·lectiu ciutadà La Garnatxa. Asensio recorda que són moltes les irregularitats que es van cometre en el procés judicial. «Es va celebrar un consell de guerra, quan hauria d'haver estat un tribunal civil el que actués, i els seus membres van deliberar en tan sols quatre hores quan tenien una documentació que superava el miler de planes», explica. La moció serà ara enviada a l'Estat perquè la tingui en consideració, però, veient com ha evolucionat la petició per anul·lar el judici contra Lluís Companys, Alella dubta que la seva petició acabi sent atesa. D'altra banda, el municipi treballa per nomenar el pedagog fill predilecte del municipi. De fet, s'havia de votar en aquest ple, però la qüestió s'ha deixat per a més endavant. La falta d'entesa política ha fet que aquest punt es traslladi a una altra sessió. I és que tot i que han passat 100 anys de la seva mort, la figura de Ferrer i Guàrdia continua sent controvertida i mentre que uns el veuen com un gran pedagog, altres el recorden com un rebel esvalotador.