“Gossos i corbs marins no poden ser amics”

Era la decisió previsible i que ja es va traslladar fa mesos a l'Ajuntament, tan bon punt vam conèixer la intenció d'obrir l'espai per a gossos. Els corbs marins i els gossos no poden conviure, no poden ser amics. Parlem d'unes aus marines catalogades com a espècie vulnerable, que han de ser protegides i amb un alt grau de conservació, que inclou la zona per on es mouen.

No dubto de la bona voluntat de l'Ajuntament per fer bé les coses, però deixar 76 metres entre la platja i les roques no és com deixar els 200 metres que marca la normativa de protecció. Es van fer diverses reunions amb els representants del consistori i es va fer accions concretes, com la senyalització, però no van ser suficients.

La costa del Maresme ja té prou impactes que dificulten la seva recuperació natural perquè a sobre n'hi afegim un altre que s'està posant de moda. A la sobreocupació, la pesca i el submarinisme descontrolat, s'hi afegeix ara aquest altre impacte.

És cert que, sense una ordenança expressa, els gossos poden anar a la platja sense impediments, però és obvi que cal ser estricte amb el compliment del pla d'usos de cada municipi per evitar problemes.

Afortunadament, de greus, no. Cal que fem ressaltar l'alt nivell de civisme dels usuaris de la platja, i també del control que feien molts banyistes, en especial els nudistes, per evitar qualsevol episodi de contacte entre els dos tipus d'animals. El problema no és un gos, són cent gossos en un mateix espai, en una mateixa platja.

Nosaltres no en tenim constància. Aquesta au, com totes, quan veu un animal que s'hi aproxima, marxa o es llança a l'aigua. El motiu pel qual patíem és que una presència massiva de gossos en un espai on els corbs marins reposaven els acabés foragitant del tot. El Maresme és un lloc magnífic per alimentar-se, però ja no ho és tant quan del que es tracta és de trobar una zona de repòs.

Els espais estan molt comptats. A la comarca es troben a Arenys de Mar, Sant Pol, Calella, la pilona de Malgrat i, més al nord, a sa Palomera de Blanes. En quaranta quilòmetres les possibilitats són molt poques, i no ens podem permetre perdre'n cap. No podem oblidar que parlem d'una espècie que s'està recuperant de l'extinció que va patir als anys setanta.

Estant alerta i sent molt curosos amb el lloc que es tria per fer un espai per a gossos, respectant les distàncies. Ara, amb tot el ressò que hi ha hagut i amb l'experiència de Sant Pol, els ajuntaments ja no poden argumentar desconeixement.

No. Els hams de pesca amb canya són una de les principals causes de mort. Les estadístiques expliquen que un 80% de les aus mortes han aparegut amb algun material de pesca empassat o clavat; el 20% restant sembla que han mort ofegades per xarxes professionals. Dels exemplars que hem capturat nosaltres per anellar-los, un 40% tenia hams. A més, aquest ha estat un bon any per a les aus que vénen a la recerca de sonso, perquè n'hi ha en abundància.

Hi ha camí per recórrer, però el primer que cal és complir la llei i evitar que es pesqui als ports, fer que es compleixi l'horari de pesca i, sobretot, que es tingui llicència de pesca amb canya. També anem al darrere d'habilitar zones de reserva en què no es pugui pescar amb canya ni fer pesca submarina. Lamentablement, aquesta darrera mesura està molt a les beceroles.

Perquè les aus busquen els espais més tranquils i menys massificats. En el cas de Sant Pol, suposo que l'Ajuntament va voler fer la prova pilot en un lloc allunyat per evitar molèsties, però també en va acabar tenint amb els veïns de la zona, que hi han fet campanya en contra durant tot l'estiu.

És obvi que només allò que es coneix es pot acabar estimant. Des del començament hem fet xerrades i actes per fer més visible aquest animal, i hi ha zones on fins i tot l'han agafat com un símbol, com és el cas de Calella, i la xarxa va plena d'imatges de banyistes amb els corbs marins al fons. El ressò que hi ha hagut aquest estiu també te la part positiva de fer-los més presents.

La tortuga babaua n'és un altre exemple. Han fet postes d'ous a Malgrat i Premià, i la presència de màquines netejant o de gossos fent forats a la sorra pot acabar afectant-les. Hem de ser conscients de la fragilitat de l'equilibri natural i de com es pot trencar amb una decisió popular, però gens encertada.