Només un 15% dels camins transhumants estan registrats
Un congrés celebrat a Lleida posa al descobert que tan sols estan catalogats una minoria dels vint mil quilòmetres de rutes
La Generalitat diu que pretén redactar un marc legal propi per gestionar-los
Només un 15% dels vint mil quilòmetres de camins transhumants que hi ha a Catalunya estan classificats. La dada es va donar a conèixer en el primer Congrés de la Transhumància i Camins Ramaders, celebrat tot just fa uns dies a Lleida. El cicle, que tindrà continuïtat amb dues sessions més en les properes setmanes a Santa Margarida i els Monjos i a Tremp, posa al descobert les singularitats d'aquest tipus de pasturatge i pretén destapar que la falta de suport jurídic per part de les administracions fa que constantment vagin desapareixent quilòmetres d'aquests camins. Així ho va assegurar Joan Rovira, un expert en camins ramaders que va participar en la jornada per donar el punt de vista d'aquells que coneixen el tema des del terreny i en primera persona. En aquest context, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va reconèixer que en el futur caldrà disposar d'un “marc propi'' per gestionar aquestes rutes.
Joan Rovira va lamentar el fet que hi hagi tants quilòmetres de xarxa de camins per on es feien passar ramats que no estiguin classificats. Segons recull l'ACN, actualment aquests camins es regeixen per la legislació espanyola i, segons Rovira, no és suficient, ja que molts han desaparegut per la construcció de polígons industrials, urbanitzacions o d'altres vies de comunicació.
Els defensors de les rutes de la transhumància mantenen que aquesta gran xarxa és un patrimoni social que es podria utilitzar de moltes maneres per al coneixement del territori.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va manifestar que en transhumància i camins ramaders la competència catalana està compartida entre el seu departament i el d'Agricultura i va avançar que, tot i que la “llei estatal dóna molt marge per fer coses'', s'està pensant en la possibilitat d'impulsar un marc propi.
Rull va defensar els camins ramaders com una ''infraestructura tova'' que permet accedir al medi rural i sobretot a determinats entorns de muntanya. Segons el conseller, esdevenen autèntics corredors biològics per les valls i les carenes de les muntanyes i “tenen una funció estratègica”. Així mateix, Rull va destacar el paper protagonista dels pastors i de la ramaderia extensiva en la preservació del medi natural i la biodiversitat ja que, va dir, sense ells Catalunya seria un país boscós.
La transhumància és una pràctica amb un greu retrocés i molt marginal avui en dia, segons va explicar el tècnic de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Ignasi Ros. Això es contraposa amb el que representava als segles XVI i XVII, quan era una activitat central a partir de la qual s'organitzava l'economia de ciutats com Lleida. “Econòmicament, remenava molts diners'', va remarcar Ignasi Ros, que també va fer referència als negocis derivats, com ara les carnisseries i la llana per al tèxtil.
LA XIFRA
LA FRASE
Una pràctica que es perd
La transhumància és la migració dels ramats en funció de cada estació de l'any. Es tracta de conduir-los allà on hi hagi les pastures més fresques en cada moment de l'any: pastures de muntanya a l'estiu i pastures de plana durant els mesos més freds. A Catalunya la transhumància va mantenir certa pràctica activa fins al segle XIX i va ser al XX quan ja va anar en un clar retrocés. S'estima que dels 1.700 ramats d'oví i cabrum que recorren els camins de Catalunya, només 30 fan transhumància de llarg recorregut. Per Ignasi Ros, tècnic de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, és fonamental que s'ajudi aquests ramats per tal que es puguin mantenir. Una de les maneres de protegir-los és dotar-los de més rendibilitat, és a dir, diferenciar clarament els productes que se' n deriven i reconèixer el seu valor afegit, ja que són animals “criats en llibertat i que aprofiten les pastures''.
Després de la primera jornada del cicle celebrada a Lleida, la segona es realitzarà a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) el proper 21 d'octubre i s'hi tractarà dels usos complementaris dels camins (principalment l'aprofitament turístic). La tercera i última tindrà lloc a Tremp (Pallars Jussà) el proper 28 d'octubre. Debatrà la ramaderia extensiva i la Política Agrària Comuna.
