Un poble amb ganes de reciclar

Dimarts al matí, Encarnación Velázquez era a l'ajuntament de Prats de Lluçanès a recollir el seu cubell marró d'escombraries per a la fracció orgànica i un parell de paquets de bosses compostables. Havia estat uns dies a Barcelona i no sabia que, des del 3 d'octubre, a Prats de Lluçanès la recollida de deixalles es fa porta a porta. Als carrers ara només s'hi veuen els contenidors verds del vidre (perquè no es considera un residu brut del tot i als portals dels domicilis es pot trencar) i els taronges de l'oli domèstic usat. “És l'acció que més canvi provocarà al poble aquest mandat”, assegurava des del seu despatx l'alcalde, Isaac Peraire, mentre l'Encarnación donava les seves dades a la funcionària de l'Ajuntament.

Tot i que la primera setmana ha sigut d'adaptació –amb un nombre d'incidències “relativament baix”– i que “hi ha coses que s'han de polir”, Peraire no amagava que estan molt contents de la resposta: “El poble s'ha mostrat prou receptiu; la gent volia fer-ho molt bé.” L'alcalde valora en positiu tot el treball previ que s'ha fet, tant amb l'oposició com de campanya informativa als veïns. Al Lluçanès, on la gestió de residus ja es tracta conjuntament entre els municipis i on estan començant a treballar temes de deixalleria mancomunada, fins ara només feia recollida porta a porta Olost (des de fa dos anys), tot i que hi ha altres pobles que s'han mostrat interessats en aquest sistema. Prats de Lluçanès vol aconseguir més del 75% de reciclatge (fins ara era d'un 40%) però també reduir la generació de residus, tenir els carrers nets i estalviar: tant en la taxa de l'abocador “i per tant aturar l'augment de la taxa d'escombraries als veïns”, com en la inversió que suposa renovar l'estoc de contenidors.

Floretes per al nou servei

“M'encanta; m'agrada que no hi hagi els contenidors, per les pudors, i visualment ho trobo fantàstic”, deia Fina Vilarmau, propietària de la botiga Faura Moda. L'únic inconvenient que hi veu, compartit per altres comerciants, és que no té gaire espai on posar les caixes de cartró i embalums grans que no es poden deixar al carrer. En aquest cas s'han de dur a la deixalleria, comenten des d'un altre comerç, però no sempre està oberta. Amb tot, trobar algú que critiqui el porta a porta és difícil. “Per mi és perfecte, molt més còmode”, opinava Linda Ruiz, de la llibreria Arca. “A casa som sis i és organitzar-te, agafar l'hàbit de deixar cada dia el que toca”, diu. Només hi ha una cosa que no la convenç: “Als que deixem el cubell al matí i no tornem a casa fins a la tarda, el cubell ens queda tot el dia al carrer i tothom veu que no hi som.”

A la floristeria, clientela i dependentes en fan tema de debat. Segons on viu cadascuna, l'hora de recollida varia, entre les sis i les nou del matí, però tot són elogis. “Cada dia fas net del que toca”, diu una. “I els nois del camió són molt simpàtics”, hi afegeix una altra. A la sortida de Prats, on trobem el vehicle, ho podem corroborar.