medi ambient
Protegeixen la fageda de la Grevolosa, a la vall del Ges
La Generalitat declara el paratge de Sant Pere de Torelló arbreda monumental
L'alcalde reclama que els cedeixin la gestió amb l'objectiu de millorar-ne els serveis, regular-ne l'accés i atraure turisme ambiental, no massificat
Osona és la comarca catalana amb més arbres preservats
La direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha decidit protegir la fageda de la Grevolosa, a Osona, com a arbreda monumental. El paratge de Sant Pere de Torelló passarà a gaudir de la tutela de la Generalitat, ja que se'l considera “un dels paratges naturals més impressionants de la vall del Ges, amb faigs de més de 30 metres d'alçària i més de 300 anys que conformen un lloc idíl·lic i de gran bellesa”. La Generalitat fins i tot diu que és “considerada per molts la gran catedral botànica”.
El govern ja havia protegit diversos faigs de la Grevolosa, però ara fa un pas més i decideix declarar monument tot el bosc. La preservació de la Generalitat arriba en el moment en què està sobre la taula la necessitat de gestionar un espai cada cop més visitat. L'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, valora positivament la protecció del bosc de la Grevolosa però creu que no és suficient. “És una bona notícia per nosaltres, però demanem un altre pas. Volem que l'Ajuntament ho pugui gestionar”, explica. L'alcalde assegura que creix l'interès per visitar-lo i que, per exemple, a la tardor passada hi havia caps de setmana que en un sol dia s'hi van concentrar entre 400 i 500 persones. Fàbrega diu que aquesta massificació provoca problemes. Relata, per exemple, que “la senyalització és deficient” i que hi ha gent que s'hi perd. I també acusa la Generalitat d'haver-ne fet un manteniment gairebé “nul”, que hi ha pistes en mal estat i que cal que es netegi l'entorn de brutícia que hi deixen alguns visitants. Per això n'ha reclamat al govern la cessió durant 40 anys. Ara és de la Generalitat, que va comprar el bosc el 1994 per la seva singularitat. “Hem demanat aquesta cessió perquè volem fer un mínim manteniment”, diu. Entre les millores que proposa, hi ha una senyalització de rutes i dels elements singulars, però també la regulació d'accés. “Tothom té dret a anar-hi, però un dia de molta afluència hem de poder dir, vingui un altre dia”, planteja. A més, vol atraure un turisme ambiental i sostenible –per exemple escoles i universitats– i no un turisme massificat. I fer de la zona un espai d'interpretació del bosc mediterrani, recuperant l'antiga carbonera, mostrar la fauna i la flora, i explicar com es feia antigament la gestió del bosc.
El govern també ha protegit diversos arbres del Berguedà, i ho ha fet concretament al terme municipal de Saldes. En total, s'han declarat a Catalunya 60 nous arbres o arbredes monumentals. Fins ara ja s'havien protegit un total de 220 arbres al país. Osona és la comarca catalana amb més protecció en aquest sentit. Té 28 arbres protegits, la meitat dels que estan declarats com a monuments a la Catalunya Central.
Hi ha un total de 56 arbres monumentals a la regió
A la Catalunya Central, la Generalitat de Catalunya ha protegit un total de 56 arbres i arbredes monumentals i, en total, al país es consideren un monument un total de 220 arbres (fajos, pins, cedres, avets, noguers...) La meitat estan situades a Osona. Concretament, 28. De fet, és la comarca amb més arbres i arbredes protegides de tot Catalunya, seguida per la Selva (amb 17), i el Pallars Sobirà, amb 16. Pel que fa a la resta de comarques centrals, al Berguedà hi ha 9 arbres protegits, al Solsonès n'hi ha 7, i a l'Anoia i el Bages, n'hi ha 5. Finalment, al Moianès, 2.
El Pi de les Tres Branques, un símbol
El Pi de les Tres Branques, a Castellar del Riu, al Berguedà, és un dels arbres protegits per la Generalitat i un dels més coneguts. És un símbol dels Països Catalans i cada any s'hi celebra un aplec multitudinari. L'any passat el van haver de reparar perquè li van talar una branca.
Nou declaracions des del 1987, quan van començar
Fins ara s'han produït nou declaracions d'arbres i arbredes monumentals. La Generalitat destaca que des del 1987, que es van fer els primeres passos per a la protecció dels arbres monumentals, s'ha fet força camí procurant-ne la conservació. Malgrat tot, una trentena d'arbres han patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar. És el cas del Pi de les Tres Branques, que fa gairebé un segle que és mort, però es manté dret. En alguns casos, aquests arbres s'han hagut d'aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat de les persones.