Infraestructures
Reclamen la millora de serveis i accessos a l'estació del TAV
La Cambra de Comerç i els ajuntaments denuncien que deu anys després de la inauguració no s'ha resolt cap dels dèficits de la terminal
La Secuita planteja un aparcament de baix cost i tramita l'ordenació urbanística
Deu anys després, res no ha canviat. La Cambra de Comerç de Tarragona i els ajuntaments de la Secuita i Perafort van denunciar ahir que, quan s'està a poques setmanes que es compleixi el desè aniversari de l'arribada de l'alta velocitat a l'estació del Camp de Tarragona, els dèficits en serveis i accessibilitat continuen sent els mateixos que es denunciaven el 2006, malgrat que la terminal ha superat les expectatives i hi passen uns 2.000 viatgers diaris. Durant la jornada Llums i ombres dels deu anys del TAV a Tarragona, el president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol, va reivindicar que es desenvolupi el pla director de l'estació, document que els alcaldes denuncien que hauria d'haver estat ja aprovat abans de la inauguració. “Ens despertem en un dia de la marmota, en què les coses estan igual o pitjor. Des del 2006, hem duplicat els viatgers, però l'entorn està igual”, va lamentar Suriol.
Eudald Roca, alcalde de la Secuita (municipi dins del terme del qual es troba la terminal), va assenyalar que, fins ara, no hi ha cap pla urbanístic que hagi desenvolupat l'espai ocupat per l'estació, fet que provoca que serveis com ara la cafeteria de l'estació i el lloguer de vehicles estiguin funcionant en precari, sense els permisos municipals. “Es va construir a corre-cuita i malament, i no es van fer moltes coses per deixadesa, mala planificació, falta de pressupost o baralles de campanar del territori”, va assegurar.
El municipi està ara tramitant el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), que espera aprovar inicialment a finals d'any, i en què ja preveu la regularització d'aquest espai. A banda, el municipi també s'està plantejant crear un aparcament de baix cost a prop de la terminal, tot i que Roca es va mostrar molt crític amb la passivitat de la resta d'administracions en el tema. “És una vergonya que un municipi de 1.700 habitants amb altres prioritats més importants s'hagi de plantejar una cosa així”, va denunciar.
Segons l'estudi fet per la cambra, un 48% dels usuaris que van a l'estació en vehicle particular l'estacionen a la carretera d'accés o el seu entorn. Com que el vial encara és propietat d'Adif, ja que cap administració l'ha assumit (una reivindicació històrica de Perafort i la Secuita), els Mossos d'Esquadra no hi poden intervenir, segons van denunciar els alcaldes, que hi veuen situacions d'inseguretat per als viatgers.
Carreteres esperades
La mobilitat fins a l'estació és l'altra gran assignatura pendent de la terminal. La Cambra de Comerç va reivindicar ahir la construcció d'un nou vial d'accés des de Reus desdoblant la carretera que l'uneix amb el Morell, i la llargament esperada connexió amb el Baix Gaià i el Baix Penedès, via el Catllar, projecte que el govern té elaborat però sense calendari, igual que el vial de Sant Ramon fins a Tarragona.
“Es va construir en un buit total d'autoritat, sense una visió global del territori”, va denunciar l'arquitecte Jordi Granell, que va presentar un estudi sobre la gènesi de la terminal i va denunciar que la nova A-27 tampoc no ha plantejat bé la connexió. “Seguim reivindicant una segona àrea metropolitana, com ja vam fer fa deu anys”, va dir l'alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, en referència sobretot al conflicte del taxi, que continua funcionant amb la solució provisional que permet a vehicles de fora recollir viatgers, amb prioritat dels taxis locals.
LA XIFRA
LA FRASE
La vuitena de l'Estat, líder de les perifèriques
El 18 de desembre es compliran els deu anys de l'arribada del primer TAV al Camp de Tarragona i de la inauguració de la terminal construïda a cavall entre la Secuita i Perafort. Tot i les reticències que encara molts mantenen per la seva situació lluny de totes les ciutats principals de la zona, la terminal ha passat dels deu trens diaris del 2006 a més de 60 expedicions diàries. La mitjana anual de passatgers fins el 2015 ha estat de 750.000, fet que la situa com la vuitena amb més viatgers de l'Estat i la primera de les de caràcter perifèric. Un 80% hi arriben en cotxe i només un 7%, en transport públic. De fet, els alcaldes van reivindicar ahir un estudi “seriós” de la demanda del servei d'autobús i l'adequació als horaris del tren.