El Lluçanès, a prop d'una proposta

Després d'un inici de tardor complicat, la ponència redactora de la proposició de llei per crear la comarca del Lluçanès ha fixat al calendari dues noves dates. El proper 8 de novembre es tancarà el període perquè cada grup parlamentari presenti observacions. El dia 14, la ponència es torna a reunir per tancar la proposta que s'hauria d'acabar debatent en la seva totalitat, amb diverses compareixences al Parlament. Així ho ha anunciat la ponent relatora, i diputada de JxSí, Adriana Delgado.

“No hem avançat gaire perquè els grups ara estem estudiant el document que surti de la ponència conjunta; ha de sortir un text treballat entre tots i cada grup s'està mirant la proposta”, diu. Fins dijous passat a Delgado no li havia arribat cap observació. Els alcaldes del Lluçanès, de la seva banda, també hi volen dir la seva. “Els hem fet saber que volem participar-hi, ens posem a disposició per anar-hi tots i, a més, els hem dit per escrit quin model de comarca volíem: adaptada a les necessitats dels 13 municipis i que ens permeti afrontar els reptes compartits de forma eficaç i eficient, que permeti a la gent del Lluçanès tenir tots els serveis”, diu Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès. La diputada de Junts pel Sí confirma la sol·licitud dels batlles: “Estem d'acord que compareguin tots i que es puguin expressar.” A més, va anunciar que se'ls convidarà a la ponència que debatrà la proposta. Delgado diu que “hi ha la voluntat d'acord i de fer-ho al més ràpid possible”.

‘Tempos' diferents

Sobre la velocitat amb què s'ha avançat des de l'estiu, les opinions són diverses: “Ha anat més lent del que alguns voldríem i potser més ràpid del que ho voldrien altres. Per tant, el que hem aconseguit és un equilibri de velocitats que ens ha de permetre constituir una comarca com la que volem”, opina Peraire, que voldria que abans d'acabar l'any es pogués fer la votació. “Si fos per mi, m'agradaria que aquest any culminés, però això vol dir que tots hem de treballar molt i que tots ens hi hem d'implicar molt. L'alcalde de Prats –i entenc que els altres també– hi està disposat.”

L'alcalde d'Olost, Josep M. Freixanet, en nom de l'Ajuntament que representa, no és tan contundent: “Votar abans d'acabar el 2016? Depèn, no ha de ser una imposició. Celeritat no vol dir córrer i fer-ho amb presses, s'ha de fer amb inclusió i amb consens.” De fet, tenint en compte la llei de creació de comarques, la constitució efectiva del Lluçanès no es faria efectiva fins a la constitució dels nous governs locals. És a dir, fins al proper mandat. Mentrestant, un consell d'alcaldes portaria el període transitori fins al 2019.

Freixanet és molt clar: “Lluçanès sí o sí, però no a qualsevol preu.” Per ell i per als 13 alcaldes dels municipis que formaran aquesta nova comarca, el que no és admissible és que simplement s'agafi el text de creació del Moianès i es faci una adaptació, “quan el Consell Comarcal del Moianès no té pressupost, per exemple”. En això l'alcalde d'Olost considera que “el tema s'ha volgut tractar amb una certa rapidesa i frivolitat, i el Departament de Governació se n'ha rentat les mans; no podem crear institucions i després ja s'ho faran”. L'Ajuntament d'Olost demana que els diputats que integren la ponència “no es deixin portar per un copiar i enganxar del Moianès i tirar milles”. “Hauríem de fer un esforç perquè fóssim un model de comarca diferent, de referència a nivell d'organització”, diu. I com ha de ser aquesta comarca? “Singular, adaptada al territori, àgil, eficient, poc burocràtica, amb els costos mínims i que tingui en compte els reptes del món local”, entre altres.

Projecte o proposició

Eva Martínez, diputada del PSC que participa en la ponència, comenta que el que es posa en joc és “quina ha de ser l'organització territorial de Catalunya ara i en un futur”. Segons ella, “el lògic seria finalitzar el procés participatiu, definir la llei de governs locals i definir la llei de finançament local; el rigorós seria tenir clar això i després modificar el mapa”. Martínez recorda que a proposta del PSC es va aprovar una moció perquè el govern faci un projecte de llei el primer trimestre del 2017. Segons ella, la tramitació de la creació del Lluçanès s'hauria hagut de fer d'una manera diferent: “El govern ho hauria pogut fer com a projecte de llei i no com a proposició de llei, ja que en el primer cas tot està molt més controlat.”

El diputat representant de la CUP, Joan Garriga, opina que “des de la ponència hem de tenir en compte poblacions amb una singularitat especial; amb la llei de creació de comarques hem de veure com incloem la singularitat d'aquesta”. Aquest és un dels dos grans aspectes a tenir en compte per al seu grup. L'altre és “no demorar les coses innecessàriament, ja que hi ha la sensació que al Parlament les coses queden en un calaix”, explica Garriga.

Sobre la possibilitat d'una votació abans d'acabar el 2016, “dependrà de si prioritzem la voluntat que aquest any sigui possible.” Garriga rebutja la idea de tramitar-ho com a projecte de llei: “No, les veus del territori demanaven aquesta fórmula.”