Una gírgola de rècord Guinness

L'art de caçar bolets demana coneixement de les espècies, dels llocs on creixen, i també una certa destresa per trobar-los. Hi ha persones que es confessen incapaces de veure'ls encara que els tinguin davant del nas. Doncs bé, dos veïns de Bordils, el matrimoni format per Agustí Bisbe i Maria Dolors Pradas, que des de fa anys busquen bolets tot i que sense gaire assiduïtat –asseguren que ho fan més per passejar i fer exercici que no pas pel gust de menjar-ne–, n'han trobat un exemplar que s'hauria de poder veure fàcilment, per neòfit que se sigui en el noble art: una gírgola de cinquanta-set centímetres i dos quilos de pes. Dèiem en condicional que s'hauria de poder veure fàcilment, però potser no és exacte, i és que el van veure des d'un camí “molt concorregut” per passejants, en un sector també freqüentat per caçadors de bolets: “Vam veure una cosa grossa i blanca prop del camí que en un primer moment vam confondre amb un plàstic.” Tot i el dubte, com que aquella cosa blanca era ben a prop d'on eren, l'Agustí s'hi va apropar i va tenir la sorpresa de trobar-se davant del bolet més gros que ha vist mai. Tan gros que, segons assegura, és una gírgola digna del llibre Guinness dels rècords. I amb aquesta convicció van anunciar-ho als editors del llibre, que li han contestat que al Japó hi havia una gírgola de cinquanta-nou centímetres. L'Agustí i la Maria Dolors, però, els han recordat que es tracta d'una altra varietat de gírgola, i que a més la japonesa havia estat cultivada i en la seva només hi ha intervingut la mà de la mare naturalesa. Els del Guinness els han dit que els diran alguna cosa d'aquí a dues setmanes. Mentrestant, en previsió del deteriorament que pugui patir l'immens fong, ahir van anar a un notari de Girona per deixar constància de la troballa. Quan es resolgui tot plegat, no descarten, aquesta sí, menjar-se-la amb molt de gust.