L'eix diagonal celebra cinc anys “a mitges”
El territori celebra la facilitat de comunicació, impensable uns anys abans
Molts agents consideren que la via no desenvoluparà tot el seu potencial mentre continuï havent-hi trams de doble sentit
El desembre del 2011 es van inaugurar els darrers trams pendents de l'eix diagonal, els 67 quilòmetres que separen la Catalunya Central de la costa, amb les carreteres C-15 –entre Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Igualada– i C-37, entre Igualada i Manresa.
L'obertura de l'eix va resoldre greuges de comunicació i apropava entre si les capitals per on passava. Des d'Igualada, l'alcalde Marc Castells creu que l'eix “serveix per vertebrar el territori i obrir-nos a noves oportunitats”, una opinió que també apunten des de l'Ajuntament de Manresa.
El geògraf igualadí Alfons Recio afegeix que la via “vertebra ciutats mitjanes del país, i la Catalunya Central amb el Penedès”.
14.676 vehicles diaris
La utilització de la via s'ha anat incrementant al llarg d'aquests cinc anys. El 2012 feien servir l'eix diagonal 11.199 vehicles al dia de mitjana. Segons dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, aquest 2016 –fins al mes d'octubre passat – la mitjana diària ha augmentat fins als 14.676 vehicles. El percentatge de vehicles pesants s'ha mantingut al voltant del 10%.
L'ús, però, és desigual. Amb les dades d'enguany, entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca hi circulen diàriament 26.625 vehicles; entre Vilafranca i Igualada, 15.189; i entre la capital de l'Anoia i Manresa circulen de mitjana 9.424 vehicles cada dia.
Noves relacions
El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, creu que l'eix ha fet “que les empreses ara es plantegin agafar treballadors d'Igualada o de Vilanova, fet que abans era impensable, i al revés també”.
La ciutat també ho nota, diu, en turisme i hostaleria: “Quan hi ha fires i esdeveniments es nota que ara ve més gent de l'Anoia i del Penedès.” L'efecte és similar al que van notar amb Osona quan es va obrir la C-25. Casals creu que, com va passar en el cas osonenc, l'intercanvi anirà a més: “Hi ha molt a fer amb l'Anoia, però sóc optimista malgrat que els polítics de l'Anoia se'n vulguin anar al Penedès.”
El president de la Unió Empresarial de l'Anoia, Blai Paco, admet tenir bones relacions amb les patronals penedesenques i no descarta estendre aquest treball conjunt cap al Bages. Paco no és tan optimista sobre els beneficis de l'eix, perquè creu que “un aïllament tan gran com el que teníem no es resol en cinc anys”. Tot i això, reconeix que l'eix “permet veure sinergies”.
Alfons Recio adverteix que “les infraestructures no creen creixement econòmic per si mateixes”, sinó que contribueixen a cristal·litzar el potencial econòmic, si n'hi ha.
La carretera fa vegueria
En ple procés per desplegar el nou àmbit del Penedès, el geògraf Alfons Recio matisa que “l'Anoia mai no ha estat ben comunicada amb el Penedès”, i no dubta a dir que la possibilitat que el centre i el sud de la comarca s'integrin a la nova vegueria “no existiria sense aquesta carretera”.
Deficient per als camions
Pere Casals afegeix que l'orografia de la C-37 “és un desastre per al transport de mercaderies. Pràcticament no hi ha carrils per avançar i la despesa en combustible és brutal”.
Però les obres i cues a la C-55 i el transport de camions d'Iberpotash cap al port de Vilanova mentre la seva terminal al de Barcelona no estigui operativa podrien col·lapsar la C-37, segons Casals.
Sense desdoblar
El geògraf Alfons Recio troba una “incoherència” que no tot l'eix sigui autovia, tot i que reconeix que ha de respondre més a una aposta estratègica que a la demanda actual. Blai Paco també reclama el desdoblament i denuncia que la connexió amb l'A-2 està “absolutament a mitges”.
Territori ja ha avançat que, com a molt, es podria ampliar un carril quan hi hagi possibilitats pressupostàries. L'alcalde d'Igualada, que defensava el desdoblament, admet que “tot el que sigui una millora serà benvingut”.
