Turisme
Molt soroll per no gaire res
Les comarques gironines han estat el centre d'atenció d'inversors en parcs temàtics i iniciatives turístiques
Poques s'han materialitzat, malgrat l'interès del sector turístic
Un parc temàtic del western a l'Empordà o a la Selva, un macrocomplex hípic a Caldes, un equipament nàutic al Fluvià, un circuit del motor o un velòdrom a Quart són projectes que, des dels anys vuitanta, s'han anat plantejant en diferents moments a les comarques gironines. Pocs s'han acabat concretant, alguns ho han fet només parcialment o tenen encara un últim alè d'esperança, i molts han acabat en fum o els seus promotors els han acabat traslladant a altres indrets. En la seva majoria, es tracta de projectes amb els quals el sector turístic confiava a afegir atractius a les comarques gironines.
Un dels primers grans projectes que les comarques gironines van veure que passava de llarg és el complex lúdic de Port Aventura, fet que el sector turístic gironí encara lamenta. Anheuser Busch va comprar terrenys a Vila-seca i Salou, però les disputes territorials entre els dos municipis van estar a punt de fer trontollar el projecte. I el Consell Comarcal de la Selva va veure la seva oportunitat i va oferir a la multinacional, el 1990, 800 hectàrees de terreny a Vilobí i Sils. Finalment, però, la proposta no va reeixir.
La comarca de la Selva ha estat especialment en el punt de mira de molts projectes, i en la dècada dels vuitanta, atès que l'antic circuit de Montjuïc havia quedat desfasat, el Reial Automòbil Club de Catalunya va adquirir uns terrenys prop de Caldes per construir-ne un. Finalment, la Generalitat de Catalunya s'hi va implicar, i va començar a projectar-se un circuit al Vallès Oriental, a Montmeló. En aquest cas, però, la història sí que va tenir un final feliç per a les terres selvatanes, ja que als terrenys on es plantejava el circuit de fórmula 1 va acabar materialitzant-se el PGA Catalunya Resort.
‘Western' a Maçanet
El 2009, uns empresaris van arribar a plantejar fer un parc temàtic del western a la Costa Brava, que havia de significar una inversió de 19 milions i donar feina a unes 300 persones. El projecte, semblant al parc Western City de la ciutat alemanya de Hasselfelde, no es va arribar a materialitzar mai, malgrat que els promotors asseguraven tenir emparaulats els terrenys ideals, a Maçanet de la Selva o a Darnius.
“Terra de la música”
Maçanet de la Selva també va veure passar de llarg el parc temàtic que es va batejar –tot i que ni va arribar a néixer– com a “terra de la música”, l'any 2002. El projecte, però, no va tenir prou consens municipal ni veïnal i va quedar en no res. L'alcalde, Antoni Guinó, recorda que es va proposar des de la Generalitat. “Quan ens van venir a veure portaven el projecte dins la funda d'una guitarra, i hi havia capital, vaig arribar a conèixer alguns socis”, explica Guinó, que atribueix el fet que el projecte no prosperés als canvis en el govern de la Generalitat i a l'ajuntament. “Se'ns van ajuntar els antiparc i els antiprogrés”, explica.
Entre altres projectes dels quals ara no se sap gaire res hi ha el velòdrom de Quart, que havia d'anar acompanyat d'un palau de gel i està aturat, i el polèmic Fluvià Nàutic, a Sant Pere Pescador.
De la gran Illa Isozaki a la Ciutat Esportiva, a Blanes
N. Forns
A Blanes, el faraònic projecte de l'Illa Isozaki va néixer el 2002 de la mà de l'arquitecte japonès Arata Isozaki, però de tot el que s'havia arribat a vendre que es faria, només es va acabar concretant la Ciutat Esportiva, una herència amb la qual l'Ajuntament de Blanes ha de fer malabarismes per treure'n rendiment, atès que el cost de manteniment anual és de més de mig milió d'euros. Però el projecte inicial no té res a veure amb un espai esportiu sobredimensionat. La presentació del projecte, impulsat pel Consorcio Portal de la Costa Brava-Illa de Blanes (llavors integrat per la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal de la Selva i l'Ajuntament) es va fer al Palau de la Generalitat, representava una inversió de 173 milions d'euros, i l'edificació d'un complex de 80.000 metres quadrats pràcticament davant del mar amb diferents espais lúdics, un hotel de 250 habitacions, un auditori per a 500 persones, un gran llac i itineraris medieval, romà i noucentista. Com que el gran complex de l'illa havia d'ocupar l'espai del pavelló i el camp de futbol, es va idear la Ciutat Esportiva, de la qual avui dia només hi ha deutes.