Cent anys després de projectar l'Eixample Malagrida d'Olot

Fa cent anys, l'Ajuntament d'Olot va acceptar la proposta d'urbanització del pla de Llacs de la ciutat del patrici local Manuel Malagrida Fontanet (Olot, 1864 – Barcelona, 1946). Aquest olotí, emigrat a l'Argentina i enriquit amb la producció de cigarrets l'any 1912, havia comprat la finca del mas les Móres, al pla de Llacs, amb la intenció de promoure-hi una urbanització de cases senyorials. I així va ser com es va gestar el creixement urbanístic més rellevant de la capital garrotxina del segle passat, l'Eixample Malagrida. Un creixement des del centre de la ciutat fins al parc Nou a l'entorn de dues grans places on concorren sis carrers a cadascuna.

Amb motiu, doncs, del centenari de la planificació urbanística d'aquesta zona, l'Arxiu Comarcal d'Olot hi dedica la Vitrina d'aquest mes. Malagrida va oferir la cessió gratuïta dels terrenys per urbanitzar; un donatiu de 50.000 pessetes a l'Ajuntament per obrir els carrers i delimitar les parcel·les; la cessió dels xamfrans de la plaça central per aixecar-hi la casa de la vila, una escola, un museu, una biblioteca i el Círculo Olotense, i la creació d'uns jardins públics al prat de les Móres. Només estipulava dues condicions: cap carrer o plaça no duria el seu nom i les dues avingudes principals es batejarien amb els noms d'Espanya i de la República Argentina. Quan les obres van acabar, pel juny de 1915, hi va afegir el requisit que la gran plaça central s'anomenés plaça de l'Estrella i que les avingudes principals duguessin els noms dels arbres que hi havia fet plantar.

Amb motiu del centenari, l'arxiu mostra la litografia que conté la distribució inicial de la parcel·lació entre el riu i el passeig de Barcelona, juntament amb altra documentació i imatges. Aquell projecte inicial d'urbanització, batejat popularment com a “eixample dels rics”, va tenir prou èxit perquè, deu anys després, Malagrida en volgués duplicar l'extensió.