Infraestructures
Patir una altra C-55
L'alta accidentalitat entre Abrera i Manresa fa que el tram nord, que arriba fins a Solsona, passi més desapercebut
Hi han mort nou persones des del 2012 i els alcaldes alerten que cal arranjar punts perillosos
Quan la premsa, la Generalitat, els ajuntaments del Bages o la mateixa plataforma No Més Morts parlen de la C-55, no es refereixen mai a la totalitat d'aquesta via, sinó en exclusiva al seu tram sud, el que uneix les poblacions de Manresa i Abrera.
La raó és evident. L'alta accidentalitat i l'elevat nombre de morts –109 des del 2000– que acumulen els 30,40 quilòmetres que separen la capital del Bages de la vila del Baix Llobregat fa que col·lectius, usuaris i partits polítics centrin els seus esforços a reclamar millores en aquest tram. I fa que, de retruc, a voltes s'oblidi –encara que sigui sense voler– que la C-55 també té un tram nord, el que uneix Manresa i Solsona, que es coneix com a eix del Cardener.
Són 48,10 quilòmetres de carretera també sense desdoblar. Suporta molt menys trànsit que la seva germana del sud. Per posar només uns exemples, la intensitat mitjana diària (IMD) de trànsit a Castellbell i el Vilar és de 27.460 vehicles i a Castellgalí, de 30.337, mentre que la IMD a Súria és de 6.510 i a Cardona, de 6.335, segons consta en el Pla d'Aforaments del 2015, publicat pel Departament de Territori al novembre. Tot i que hi ha certs trams on les xifres s'anivellen més –el mateix document indica a Collbató una IMD de 14.524 vehicles i a Callús, una de 13.363–, la lògica és que tots els alcaldes reclamin el desdoblament de la C-55 sud i l'alliberament del peatge de la C-16 abans de demanar millores en els quilòmetres del nord.
Però, tal com recorda l'alcalde de Callús, Joan Badia, “al nord també hi ha accidents mortals”. Segons el recompte anual del Servei Català de Trànsit, nou persones hi han mort des del 2012. En els mateixos anys, al tram sud hi van perdre la vida 25 persones. A primer cop d'ull, és clar que el sud registra més víctimes, però si es té en compte que al nord hi passen molts menys vehicles, els percentatges s'anivellen. Agafant les mateixes xifres dels darrers cinc anys i multiplicant les mitjanes diàries de trànsit també per cinc anys, el resultat és que la C-55 sud va registrar un mort per cada 1,9 milions de vehicles que hi van passar, mentre que la nord en va necessitar 1,4.
La via també registra accidents amb ferits. Tot i que amb menys repercussió pel que fa a col·lapses, els xocs i les sortides de calçada també se succeeixen. Els tres darrers han passat en només quatre dies. El dilluns 2 de gener un accident múltiple entre quatre vehicles dins el túnel de Salipota, a Súria, va deixar sis ferits que no van ser de gravetat. Dos dies després, un camió que transportava gas butà va perdre la càrrega i va provocar un accident, després que la furgoneta que venia al darrere no pogués esquivar una de les bombones. La furgoneta va bolcar, la bombona va començar a perdre gas i Protecció Civil va activar el pla d'emergències. I el dijous dia 5 un camió es va accidentar a Súria després de perdre una roda.
Fer-li un repàs
Els alcaldes de la zona no demanen un desdoblament, però sí inversió per millorar els punts més perillosos i per afegir trams de doble carril. Badia manifesta: “Convindria fer-li un repàs per augmentar la seguretat, perquè a vegades tens la sensació que si no hi ha hagut més accidents és perquè Déu no ho ha volgut.” I relata un episodi: “Jo mateix vaig veure com un cotxe sortia d'un camí de terra amb entrada directa a la C-55, al punt quilomètric 45, en un tram perillós. Vaig avisar Carreteres i el van tancar. Però qui sap si com aquest n'hi ha més.” Aquest diari ha pogut comprovar punts complicats de la carretera, com ara entrades a empreses i a cases privades que són a tocar de la calçada.
Més competitiva
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, també exposa: “Cal fer-la més competitiva perquè la nostra indústria i el turisme en depenen, i a Cardona estem molt mal comunicats amb transport públic.” Amb tot, Badia, Estruch i també l'alcalde de Súria, Josep Maria Canudas, entenen que, tal com està ara, la via absorbeix bé el trànsit, sobretot en el tram que va de Súria cap a Solsona, tot i que també alerten que en alguns punts la carretera –on es pot circular a un màxim de 90 quilòmetres per hora– permet “anar ràpid” i “una petita distracció pot generar un accident”, alerta Canudas.
Sí que es generen més problemes d'embussos a la part més propera a Manresa, on es produeixen retencions, sobretot en hores punta al matí, al migdia i al vespre. La majoria dels vehicles són de veïns de Callús, Súria i Sant Joan de Vilatorrada que treballen a la capital del Bages.
