medi ambient
balanç del temporal
Queixalada del mar a les dunes de la platja de Malgrat
Els monticles regenerats amb espècies autòctones a la zona nord de la punta de la Tordera han desaparegut del tot
L'actuació, a càrrec del ministeri, va suposar una inversió de 150.000 euros
El mar sempre acaba recuperant el que és seu. Aquesta màxima s'ha acomplert del tot a la zona nord de la platja de la Punta de la Tordera de Malgrat de Mar, on avui la regeneració de la sorra amb un sistema de dunes per evitar els efectes del temporal ja és història. Les darreres llevantades han tornat a deixar un espai desprotegit i han malmès encara més els espigons de roques que protegien, en teoria, les zones dels càmpings a tocar de la sorra i que permetien fins ara resseguir-los per un camí paral·lel que conduïa fins al delta de la Tordera.
L'actuació de regeneració es va dur a terme ara fa un any i va afectar tres zones de la platja de la Punta, entre la carretera de Mas Bages i el delta de la Tordera. La que ha desaparegut correspon al tram que hi ha davant del càmping Els Pins, d'uns dos-cents metres de llargada, on s'havien dissenyat dunes d'una altura màxima d'1,5 metres amb sorra provinent del fons marí davant d'Arenys de Mar. En concret, es van dragar uns 112.000 metres cúbics, que es van distribuir tant en aquesta zona com en la resta de trams, uns set-cents metres lineals en total.
Un cop habilitada l'estructura dunar, es va protegir amb palissades biodegradables i es van plantar espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema. La regeneració, amb un pressupost de 150.000 euros, pretenia, d'una banda, crear una barrera natural que evités els efectes dels temporals que erosionen la platja de manera habitual i, de l'altra, “mantenir el perfil de platja segur, ja que les dunes actuen com a reserva de sorra a les platges”. Les darreres llevantades han posat en dubte la fiabilitat del sistema, perquè les onades han aconseguit arribar fins gairebé la tanca que separa la platja del Camí de la Pomereda. Tot i això, les dunes construïdes més al sud s'han mantingut perquè hi ha una platja molt més ampla.
Des de l'Ajuntament de Malgrat de Mar es recorda que les competències pel que fa a la costa no són municipals, malgrat que en reben directament les conseqüències. “Les actuacions fetes pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient van ser dissenyades i executades pels seus tècnics amb la voluntat d'aconseguir uns resultats que, al final, no han estat els esperats”, explica el regidor de Medi Ambient, Oliver Sánchez (PSC), que hi afegeix que en tot moment hi ha hagut una bona comunicació entre les dues administracions, així com amb els campistes, que en són els principals afectats.
“Considerem que la situació és molt més important que la pèrdua de sorra d'una platja concreta”, reflexiona el regidor, que hi afegeix que “potser ha arribat el moment de seure tots els actors al voltant d'una taula per parlar del futur de la costa i dels efectes que pateix i patirà encara més amb el canvi climàtic”. En tot cas, Sánchez reitera que amb els recursos de què disposa l'Ajuntament “no és viable, ni li correspon, afrontar una inversió per garantir la platja en aquest tram”. El regidor diu que el ministeri ja està assabentat de la situació i confia que posi fil a l'agulla abans no arribi la temporada turística.
Uns espigons fallits
La platja de la Punta de Malgrat de Mar ja va ser escenari, el maig del 2015, d'una prova pionera en l'àmbit europeu per regenerar de manera menys agressiva el litoral i garantir l'estabilitat de la platja. S'hi van instal·lar sis espigons construïts amb un material geotèxtil després d'haver dragat milers de metres cúbics del fons marí davant d'Arenys de Mar. Les estructures, que molts banyistes van utilitzar durant aquell estiu com a trampolí improvisat, no van superar els primers temporals del novembre i es van acabar diluint en l'aigua. La inversió total va ser d'1.150.000 euros.
LES XIFRES
Una regeneració que es va traduir en conscienciació
La regeneració del 2015 de la platja de Malgrat de Mar a partir de l'extracció de sorra del fons marí davant d'Arenys de Mar va provocar la creació de la plataforma Preservem el Litoral del Maresme. Sota el paraigua de la conscienciació sobre la necessitat de garantir l'equilibri en un àmbit tan sensible com el marí, professionals de diferents àrees van impulsar la creació d'un ens amb la voluntat de fer d'interlocutor amb les administracions encarregades de gestionar el litoral i participar des del territori en les decisions que es prenguessin des dels despatxos. La complexa gestió del litoral no s'ha encarrilat ni de bon tros. Aturada, només de moment, l'extracció de sorra, queden per resoldre dos grans projectes plantejats des de fa temps i encara sense resposta. El primer és l'aplicació del pla de regeneració de les platges a tot el Maresme que l'Estat va presentar el febrer del 2015 i que es manté en suspens. El segon és la proposta del mateix Estat d'extreure sorra del delta de la Tordera per abocar-la a la platja de Blanes.
