L'eix Besòs ultima el seu pla

Cansats de ser el parent pobre de l'àrea metropolitana, els municipis del Besòs van engegar, ara fa un any, una aliança per treballar plegats en la definició de projectes estratègics que apostin per la transformació d'aquest territori històricament menystingut per les administracions. Ha estat un any de feina, bàsicament tècnica, enfocada en la recerca de prioritats en àmbits com l'urbanisme, la lluita contra les desigualtats, la promoció econòmica, la protecció ambiental i la reivindicació d'infraestructures i serveis necessaris per al territori.

L'aliança de municipis per l'eix Besòs va representar el punt de partida d'un treball conjunt entre els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. Des de cadascuna de les ciutats del territori es fa un balanç positiu de la trajectòria encetada, que ha tingut el Consorci del Besòs i Barcelona Regional com a instruments de coordinació.

Janet Sanz, presidenta del Consorci del Besòs i tinenta l'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, assegura que la primera part del procés s'està a punt de tancar amb la redacció del pla Besòs, el document que defineix quines són les prioritats i els projectes conjunts que cal tractar i que, com avança, es podrà presentar d'aquí a uns mesos. “Hem aconseguit generar dinàmiques de treball que abans no existien” destaca Sanz, que manté que la feina feta durant aquest any ha de servir per aconseguir implicar les administracions supramunicipals en el finançament dels projectes acordats. “Cal reorientar la mirada de les administracions cap al Besòs perquè considerin aquest territori prioritari, com anys abans es va fer amb l'àmbit del Llobregat”, remarca la presidenta del Consorci del Besòs, que demana més implicació. “L'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat i el govern de l'Estat han d'assumir les responsabilitats que els pertoquen”, afirma Sanz, una visió que comparteixen la resta dels municipis.

Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, destaca l'esforç de coordinació que s'ha fet, tot i que recorda que ja hi havia una experiència de treball previ en el si del Consorci del Besòs. Parlon constata la necessitat que Barcelona sigui capdavantera en la recerca de finançament: “Hem de donar impuls a aquest lideratge compartit i Barcelona ha d'estar al capdavant cercant complicitats ja sigui a la Generalitat o bé en forma de fons europeus.”

En el mateix sentit, l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, reivindica la necessitat de trobar el finançament per impulsar projectes que serà impossible tractar des de les arques de cada municipi. “Un cop tinguem clares les línies estratègiques l'objectiu és aconseguir recursos”, manté l'alcalde adrianenc, que recorda que en municipis com el seu, en què el 35% del parc d'habitatges són pisos protegits, la capacitat de recaptació “és molt limitada, mentre que la despesa social es dispara”.

Vèncer la desigualtat

En el terreny social és on l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, també fa especial incidència i recorda la necessitat d'invertir les situacions de desigualtat als municipis de l'eix Besòs. “Ara que hi hem posat les bases, cal fer l'acció política per transformar la situació”, assegura bo i recordant la necessitat d'aprofitar el potencial del territori.

Badalona ha estat l'últim municipi que s'ha integrat en l'eix Besòs. Va ser durant l'any passat quan va formalitzar la seva incorporació al Consorci del Besòs com a membre de ple dret. El regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó, assegura que el front comú creat “ha facilitat les relacions i el treball àgil amb les diferents administracions”. És una tasca que s'ha posat de manifest en situacions d'emergència com ara el recent trencament del col·lector de Llevant a causa del darrer temporal marítim, tal com explica Janet Sanz, que destaca la rapidesa amb què les administracions implicades van seure plegades per resoldre la incidència i posa sobre la taula la necessitat que aquesta sigui la dinàmica a seguir a l'eix Besòs. La presidenta del Consorci del Besòs també es refereix a la possibilitat d'obrir, a la resta de municipis, projectes socials embastats als barris del Besòs de Barcelona, com ara el Baobab, una prova pilot impulsada per l'Institut Municipal d'Educació per garantir el dret al lleure dels infants durant les vacances d'estiu i que es podria exportar a tot el territori.

L'execució del pla és fonamental per a totes les parts implicades. Els seus responsables polítics tenen clar que la redacció d'aquest esperat pla Besòs només serà el punt de partida per desplegar tota una sèrie de projectes necessaris per al territori així com per fixar les polítiques a llarg termini, independentment de qui governi. La feina ja ha començat.