Un hospital a la contra
L'Ajuntament de Sant Celoni aprova la construcció del futur equipament, que ha de donar cobertura a 70.000 persones, en uns terrenys que Política Territorial vol destinar a una zona residencial estratègica
Els tres grups municipals a l'Ajuntament de Sant Celoni (Vallès Oriental) –CiU, al govern, PSC i CUP, a l'oposició– han consensuat després d'un període de reunions entre tots tres grups, ubicar l'hospital nou, que ha de donar cobertura a 70.000 habitants, als terrenys coneguts com Can Riera de l'Aigua. El terreny proposat és de 20.500 metres quadrats i ocupa l'espai entre la casa de pagès de Can Riera i el camí –vegeu la zona marcada a la fotografia–. El nou hospital de Sant Celoni, que substituirà l'actual, que ha quedat petit, donarà servei a les següent poblacions del Baix Montseny: Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina i Villalba Sasserra i a tres poblacions de la comarca de la Selva: Riells i Viabrea, Breda i Hostalric.
Amb consulta popular
Amb la decisió d'ubicar l'hospital a Can Riera de l'Aigua, govern i oposició reobren la polèmica sobre uns terrenys inclosos per la Generalitat en una àrea residencial estratègica (ARE), a la qual el municipi s'hi oposa. Així va quedar reflectit en els resultats d'una consulta popular del municipi, controvertida, feta a principi d'any –en què el 70% dels votants van expressar-se en contra de l'ARE–, tal com ha comunicat repetidament el consistori de Sant Celoni al govern català. La zona de l'ARE projectat preveu, entre d'altres, i després d'una primera modificació, la construcció de 542 habitatges i una reserva de sòl per a un hospital, però també implica que els terrenys que ara per ara consten com a sòl rústic passin a ser requalificats com a urbanitzables i, d'aquesta manera, el seu valor econòmic sigui molt més elevat a l'hora de tenir en compte una possible expropiació o compra.
Expedients pendents
El març passat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el planejament de les ARE de Catalunya, però va quedar pendent, precisament, la del Vallès Oriental –en què s'hi inclouen els terrenys de Can Riera de l'Aigua– i la d'alguns municipis de l'Alt Penedès i el Garraf. El DPTOP ha confirmat que els expedients de l'ARE del Vallès Oriental encara no han passat per la comissió territorial d'Urbanisme de Barcelona. L'Ajuntament, que ha reclamat repetidament que es retiri l'ARE d'aquesta zona i, recentment, ha comunicat al Departament de Salut la decisió unànime d'ubicar-hi l'hospital, també confirma que, de moment, no s'ha rebut cap resposta. No obstant això, els tècnics de l'Ajuntament de Sant Celoni ja treballen en el projecte del nou hospital i es calcula que només per dur a terme tota la tramitació urbanística es necessiten cap a sis mesos.
La CUP i les ARE
La CUP de Sant Celoni ha estat el partit de la població més crític amb l'ubicació de les zones de l'ARE a Can Riera de l'Aigua i, des del primer moment, s'hi va oposar. En el butlletí informatiu Vilacup, difós just abans del referèndum sobre l'ARE celebrat a la població del Vallès Oriental, la CUP ja denunciava que el 60% de Can Riera de l'Aigua «és propietat de les societats immobiliàries més importants de Catalunya» i que, entre els projectes que una d'aquestes societats havia de tirar endavant era un gratacels a Cornellà de Llobregat, conegut popularment com la «Torre Montilla»; es tracta d'un projecte ideat durant l'alcaldia de José Montilla, però que va quedar aturat. En el cas de Sant Celoni, la CUP també va criticar el fet que justament quan el consistori va anunciar que volia construir l'hospital nou a la zona de Can Riera de l'Aigua, en uns terrenys, aleshores rústics, la Generalitat va decidir aplicar-hi aquesta ARE, que converteix els terrenys en urbanitzables i que fa que el seu valor sigui ara «desmesurat». La crítica de la CUP, però, va més enllà de Sant Celoni i, en aquest sentit, la comissió de juristes de la CUP ha impugnat totes les ARE de Catalunya perquè considera, entre d'altres, que vulneren l'autonomia municipal.
