El projecte constructiu del túnel de Toses s'està enllestint després de 25 anys de l'obertura del Cadí
El primer tram, la variant de Ribes de Freser, podria estar acabat el 2012
Fa molts anys que per anar del Ripollès a la Cerdanya, s'han de recórrer els 44 quilòmetres i els més de 200 revolts de la collada de Toses. Qui hi hagi passat algun cop comprendrà que és una vertadera barrera que aïlla la Cerdanya de la resta de comarques gironines. Per això, el túnel de Toses s'ha convertit durant els últims 40 anys en una reivindicació constant, fins al punt que també ha estat un tema recurrent en totes les campanyes electorals. Foment apunta que, si no hi ha entrebancs, les obres començaran el 2010. Es tracta, però, del primer tram, el de la variant de Ribes de Freser. El 2008, es va adjudicar, per 1,93 milions d'euros, la redacció del projecte de construcció d'un tram de 22 quilòmetres (entre Ribes de Freser i la Molina) del traçat de l'eix pirinenc que ha de substituir la collada de Toses i ha d'incloure el túnel de 1.700 metres. El traçat, per al qual hi havia quatre opcions, passarà per la part més baixa de la vall de Ribes, en paral·lel a la línia de tren Barcelona-Puigcerdà. A la Cerdanya, després del túnel, la nova carretera anirà força paral·lela a les vies i prop del riu.
Fa 30 anys, es va optar per construir el túnel del Cadí en detriment del de Toses
El 1969 la Diputació de Girona va impulsar la societat Promoción y Desarrollo de Gerona, SA (Prodygesa) per promoure el túnel de Toses, amb Caixa Girona, «la Caixa», 55 ajuntaments i altres entitats. El 1975, el govern espanyol atorgava a Prodygesa la concessió de la gestió del túnel per 35 anys en règim de peatge. El 1979, ja es parlava de la competència que podia comportar la construcció del túnel del Cadí a la construcció del de Toses. Aleshores semblava força clar que la discussió se centrava en la tria d'una de les dues infraestructures. Finalment, el primer dels dos túnels es va acabar construint promogut per Incasa, amb la Generalitat com a accionista principal. Es potenciava així l'eix del Llobregat. Això va provocar que el segon projecte quedés al calaix, tot i que el territori apostava per Toses pel benefici que suposava per al Ripollès. Els representants de les institucions del Ripollès i la Cerdanya han tingut sempre clar que aquella decisió va ser política.
