Barcelona apadrina noves fórmules d'habitatge protegit

En altres contrades com Dinamarca, referent recurrent en la matèria, l'existència de cooperatives que es dediquen a la promoció d'habitatges amb modalitats que defugen el binomi tradicional compra-lloguer estan més esteses. A Barcelona aquest model tot just comença a treure el cap, però aspira a convertir-se en una alternativa a un mercat, l'immobiliari, absolutament desbridat.

Al districte de Sants-Montjuïc, dins els confins de l'antic complex fabril de Can Batlló, ja hi ha en marxa una experiència que aspira a ser un mirall a l'hora de planificar noves estratègies en l'àmbit de l'habitatge. La cooperativa La Borda ha començat a construir un bloc de 28 pisos –de set plantes i 24 metres d'altura– en règim de cessió d'ús, una fórmula de propietat col·lectiva contraposada a la individual –més en ús– i molt basada en el concepte de comunitat. Aquest projecte ahir va viure un dia especialment sentit amb l'acte de col·locació de la primera fusta de l'edifici. I sí, fusta, i no pedra. Perquè aquesta obra, desenvolupada per l'equip d'arquitectes La Col, es farà íntegrament amb aquest material, de fiabilitat més que contrastada i que ofereix grans prestacions des de la perspectiva mediambiental.

El solar en qüestió és propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que l'ha cedit a La Borda per un període de 75 anys, prorrogables a quinze més. Tots els pisos –de tres superfícies diferents– seran protegits i, per tant, els seus inquilins, o cooperativistes, s'han hagut d'ajustar al límit de renda que fixa la normativa de la Generalitat. Les perspectives del consistori són que en els pròxims deu anys es puguin fer 500 nous habitatges a la capital catalana seguint el mateix esquema, o similar, que el traçat a Sants. Per això la corporació ja té set solars a punt per poder cedir-los en condicions similars.

Per finançar la construcció del bloc –uns tres milions d'euros de pressupost i un termini d'execució d'uns catorze mesos–, La Borda ha buscat vies alternatives a les clàssiques; és a dir, als bancs. Per començar els associats de la cooperativa han fet una aportació d'uns 17.000 euros de mitjana amb la qual s'ha cobert un 20% de la despesa total. La resta sortirà d'altres cànons, que van des d'aportacions voluntàries fins a l'emissió de 800 títols de 1.000 euros cadascun i un venciment a tres anys i garantia de retorn. Els càlculs de La Borda és que aquests préstecs es podran retornar gràcies a les mensualitats que pagaran els ocupants de cadascun dels 28 pisos, que oscil·laran entre els 400 i els 560 euros.

La promoció de La Borda té tots els pisos coberts i, a més, hi ha llista d'espera. A recer del projecte, a més, n'han florit d'altres com el de la Fundació La Dinamo, que vol facilitar la construcció de més habitatges cooperatius a Barcelona amb la perspectiva última que aquest model es pugui estendre, també, més enllà del règim protegit.