Municipal
Pla pilot de recollida de residus porta a porta, a Lleida
Encarrega a una consultora i a la concessionària un estudi per engegar enguany el servei, el primer que es farà en una ciutat de 100.000 habitants
L'hostaleria i els comerços ja apliquen el nou sistema de tractament de la brossa
Lleida serà la primera ciutat del país de més de 100.000 habitants que farà la recollida d'escombraries i residus porta a porta. Un projecte “ambiciós i que serà un gran repte col·lectiu”, segons el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Fèlix Larrosa, donat que a Europa no hi ha gaires experiències d'aquest sistema en ciutats mitjanes i grans. Parma és la ciutat de referència, segons Larrosa.
La proposta està ara en fase d'estudi però l'objectiu és engegar una prova pilot aquest mateix any en un barri o en una zona molt delimitada.
La Paeria està ultimant, entre diverses ofertes, la contractació d'una consultora especialitzada, i, juntament amb la concessionària de la recollida i el tractament de residus de Lleida, Ilnet, faran un estudi sobre com aplicar la recollida domiciliària de residus.
La previsió és disposar d'un marge d'entre 12 i 14 setmanes per fer aquests treballs previs, en què es farà una diagnosi de la situació actual. Es farà una previsió de les necessitats i els indicadors necessaris per posar en marxa la prova pilot i, finalment, l'informe delimitarà barris i determinades àrees aptes per engegar aquesta primera experiència de recollida porta a porta. El projecte també determinarà si es farà en una zona o bé si es decideix provar el nou sistema en diverses zones per arribar a diferents perfils de ciutadans o àrees residencials.
El regidor va explicar: “Anem en la bona direcció i ara hem de fer un salt en la gestió dels residus”, i hi va afegir que “aquest pla pilot ha de sortir molt bé”. Però hi va afegir que només tindrà èxit si s'aconsegueix la implicació de la ciutadania, ja que caldrà que tothom participi de manera cívica.
La recollida de residus domiciliària, que ara es fa en algunes comarques o pobles petits, consisteix a deixar a la porta del carrer cada dia el tipus de residus que toca, en funció d'un calendari establert per l'Ajuntament o l'empresa que faci el servei. El sistema implicarà la retirada dels contenidors del carrer.
A Lleida, aquest tipus de recollida individualitzada s'ha començat a aplicar en el sector de l'hostaleria i, a partir del març, a les botigues de l'eix comercial.
Al desembre va començar la recollida comercial porta a porta en comerços i establiments considerats grans productors pel volum de residus que generen. Es va posar en marxa en 168 locals dels 293 censats com a grans productors i ara ja s'ha arribat a la totalitat dels establiments. L'objectiu de la Paeria és incrementar la recollida selectiva a la ciutat. La intenció és augmentar un 8% la recollida en aquest àmbit, que se sumaria al 2% que s'espera incrementar amb la implantació de les noves illes de contenidors.
LA FRASE
LA XIFRA
Promoció de l'Horta de Lleida
La Paeria i l'ens de promoció econòmica GlobaLleida signaran aquest mes un acord per promoure la dinamització de l'Horta de Lleida. Fèlix Larrosa va explicar, després de la comissió d'Urbanisme de la Paeria, que el conveni té l'objectiu d'ajudar en la promoció de l'activitat agrària, a més de potenciar la comercialització dels seus productes i contribuir al posicionament de la marca territorial Horta de Lleida. La idea és ajudar a aconseguir finançament per a projectes empresarials o per a accions de comercialització, elaborar estratègies de màrqueting o establir sistemes de divulgació dels productes de la marca Horta de Lleida en mercats o en línies de supermercats.
La comissió d'Urbanisme també va aprovar millores a la canera municipal per 70.000 euros i un acord amb la nova associació de voluntaris que en farà ús. També es van aprovar plans urbanístics a la zona de Copa d'Or, on promotors privats han anunciat la voluntat d'obrir un multicine o establiments comercials, tot i que la Paeria no té cap petició de llicència concreta. No obstant això, Larrosa va ser taxatiu en afirmar que qualsevol projecte necessitarà d'un pla de mobilitat per evitar col·lapsar la zona.