Els camins de tota la vida

CICLE DE CONFERÈNCIES. La de dimarts va ser la segona conferència del cicle que fa la UES amb el nom Els camins. Un patrimoni col·lectiu al servei de l'excursionisme. Dimarts que ve hi ha la darrera, a càrrec del geògraf i director de Perícia Caminera, Xavier Campillo.

El passeig de Manresa i els carrers de Sant Cugat, de Sant Quirze, de la Salut o de Sant Pau són vies de Sabadell que no es diuen així per casualitat. El motiu de la seva denominació actual és que formaven part de l'itinerari des de l'antic nucli urbà fins a les poblacions del mateix nom, a través de camins bàsics en la mobilitat sabadellenca fins ben entrat el segle XX. La transformació urbanística i socioeconòmica de la ciutat, però, va acabar desembocant en la seva progressiva desaparició, deixant pas a les modernes rutes alternatives adaptades al pas motoritzat. La Unió Excursionista de Sabadell (UES), en l'esforç per divulgar l'atractiu del rodal que l'envolta, va fer dimarts una conferència en què detallava gairebé tots els vetustos camins principals, fent incís en quines transformacions han experimentat i en quines possibilitats tenen els excursionistes locals per seguir el seu trajecte sense allunyar-se en excés del traçat original.

El ponent Francesc Romagosa, membre de la Secció Natura de la UES, va assenyalar que, en total, de l'actual centre de Sabadell en sortien vuit camins, que coincideixen amb el mateix nombre de portals que es podien trobar a les muralles. Concretament, al nord hi havia el portal de Manresa i, seguint el sentit de les agulles del rellotge, el seguien el portal de Caldes o de l'Àngel –a tocar de la seu de la UES–; el de Polinyà i Granollers; el de Granollers, que també donava accés a Santiga i Barberà; el de Barcelona, que estava situat al final de la Rambla; el de Sant Roc, que anava cap a Sant Pau de Riu-sec; el de Sant Quirze i Sant Cugat, i el del camí antic de Terrassa, que començava al carrer de les Valls. A partir d'aquí, la majoria d'aquests camins es desdoblaven, i es produïen situacions curioses, com per exemple que el camí de Castellar que emanava del de Manresa no anava cap a l'actual Castellar del Vallès, sinó cap al nucli conegut com a Castellar Vell. El camí que anava cap a Tolosa de les Fàbregues –nom de Castellar a principi del segle XVIII– no era cap altre que el de Can Puiggener.

Una de les teories que van sorgir durant la conferència és que l'emplaçament del centre de Sabadell, pel seu aspecte radial, és determinat per la seva situació en un encreuament de camins. Així, el camí de Manresa i el de Barcelona coincidien i era un de sol que unia les dues localitats, i el mateix passa amb el camí antic de Santiga o de Santa Perpètua, que formava part de la ruta entre el Maresme i Montserrat. Tot i això, també hi havia altres camins estratègics que no passaven pel centre però que eren cabdals en les comunicacions de la ciutat, com ara el de Can Feu a Castellarnau o el mil·lenari de Ripollet a Castellar.

Un dels projectes de la UES per donar a conèixer aquests antics camins és senyalitzar-los amb plafons informatius a sota de les plaques dels carrers o en encreuaments característics. També ha publicat el llibre De la ciutat al rodal i ha reeditat en format DVD el vídeo 7 itineraris per les fonts del rodal de Sabadell, de 1989.