Un arbre nat abans que el número pi

Mentre el 1557, a Gal·les, Robert Recorde emprava per primer cop en la història el signe igual en matemàtiques, a l'altra banda del continent europeu, als boscos de Poblet, naixia un pi que enguany compleix el seu 459è aniversari. De la mateixa manera que avui no podem concebre una fórmula científica sense el símbol de l'equivalència de Recorde, els biòlegs consideren que la presència d'arbres d'edat avançada en una massa forestal és imprescindible per al desenvolupament de boscos madurs i la seva biodiversitat associada. També aporta beneficis com ara l'augment de segrest de carboni de l'atmosfera i una major resiliència al canvi climàtic.

Per aquest motiu, des de principi d'any, l'equip gestor del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet ha creat un projecte per localitzar i inventariar els arbres vells dels seus boscos. I aquesta setmana ha donat a conèixer alguns dels resultats dels treballs de camp.

Així, s'han inventariat fins a 409 exemplars que reuneixen les característiques que els defineixen com a arbres vells. Són exemplars que, principalment, creixen als llocs més inaccessibles, com ara les capçaleres dels barrancs i enmig de tarteres, fet que n'ha afavorit la conservació al llarg dels anys. D'entre aquests, l'equip ha datat quatre exemplars de més de 300 anys i un exemplar, fins ara el detectat de més edat, de 459 anys. La majoria dels inventariats són pinasses (Pinus nigra ssp. salzmannii) que es van salvar de les tallades posteriors a la desamortització del 1835 i de l'explotació forestal del segle XX que va tenir lloc al bosc de Poblet, precisament, per haver crescut en llocs d'accés complicat.

L'inventari inclou els exemplars que superen els 60 centímetres de diàmetre. Allò que es calcula amb el número pi i que, fins al 1719, Fantet de Lagny no va definir amb exactitud amb 120 decimals. Uns 160 anys després del naixement de l'arbre més antic de Poblet.