Els ajuntaments reclamen alternatives a la caça al delta
El Prat, Viladecans i Sant Boi alerten de l'excés d'autoritzacions de caceres al parc agrari que atorga la Generalitat
Proposen elements com ara espantaocells, filferros elèctrics i gàbies de captura
La caça al Parc Agrari del Baix Llobregat a petició dels pagesos per eradicar la fauna que malmet els conreus s'ha tornat una pràctica més habitual del que voldrien els ajuntaments que gestionen els espais naturals del delta del Llobregat. I aquests consistoris –el Prat, Sant Boi i Viladecans, sobretot– s'han aliat per reclamar a la Generalitat, que és qui dóna les autoritzacions de caça, que aposti per sistemes alternatius a les armes de foc per regular la presència dels animals molestos. Els consistoris treballen aquesta qüestió amb la Generalitat i el parc agrari des del novembre passat, però les alarmes es van disparar aquest estiu quan quatre caçadors van rebre permís per fer batudes durant sis setmanes, més temps de l'habitual, al paratge de Cal Nani del Prat, a pocs metres d'un dels camins més transitats per passejants i ciclistes, ja que representa una de les entrades als espais naturals del delta.
“Els ajuntaments estem d'acord que aquest sistema no ens agrada per molts motius”, assenyala la tinenta d'alcalde d'Urbanisme i Medi Ambient del Prat, Alba Bou. Els motius esgrimits pels consistoris es refereixen, sobretot, a la necessitat de garantir la seguretat de les persones que visiten els espais naturals, i també afavorir la permanència de les nombroses espècies d'ocells i altres animals que viuen al delta del Llobregat.
Estels i espantaocells
Els representants municipals proposen a la Generalitat que inverteixi en sistemes alternatius a les armes de foc com ara els estels en forma de falcó, els espantaocells visuals i sonors, les gàbies de captura en viu i els filferros elèctrics. El Prat ja ha experimentat amb alguns d'aquests sistemes en col·laboració amb pagesos contraris a la caça que han cedit els seus camps per a la prova pilot. “Hem fet més de deu experiències amb els elements alternatius, i funcionen. Però amb cinc elements no n'hi ha prou, i per això exigim a la Generalitat que faci una inversió i compri els sistemes que es necessitarien per cobrir tot el delta”, assenyala Bou. Els ajuntaments reclamen, a més, una inversió en personal que patrulli pels camps.
Els representants municipals lamenten que no tinguin cap responsabilitat en l'atorgament de les autoritzacions de caça malgrat el seu paper en la gestió del territori. Quan un pagès és afectat per danys als conreus per l'acció dels animals –principalment ocells, sobretot tudons– o bé preveu tenir-ne, truca als agents rurals, que valoren els danys o la possibilitat que es produeixin. En cas que ho considerin oportú, fan una autorització de caça que envien a la Generalitat perquè la ratifiqui, ja que és en última instància qui dóna el permís. “Quan els ajuntaments rebem la notícia d'una cacera autoritzada no podem fer res”, lamenta l'edil del Prat.
Els representants municipals no han estat els únics a aixecar la veu contra les caceres. La plataforma ecologista SOS Delta del Llobregat té en marxa una recollida de firmes –ja hi ha prop de 100.000 adhesions– per reclamar a la Generalitat que aturi la cacera d'ocells. Els ecologistes afirmen que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està atorgant centenars de permisos en zones protegides, transitades i properes a l'aeroport.
